MIRANT AL MAR
MIRANT AL MAR
En peus, hieràtic,
sobre l’arena mira l’home al mar,
a la mar.
Dormisqueja?
Esbrina?
***
I jo?
On mire?
***
Al passat?
Al futur?
Al present?
***
Només sé que mirant al mar
puc somniar.
***
L’aigua i el cel s’ajunten,
s’abracen,
es dilueixen fent-se un només.
***
Ajuntar, fusionar, unir
nova vida creen.
Sàvia Natura.
***
L’home que mira al mar,
a la mar,
hi continua hieràtic.
Dormisqueja?
Somniarà?
***
Una onada em banya els peus.
Vol endur-se’m cap a dins.
Intenta segrestar-me?
Juga només?
***
És ço l’existir?
***
Seguiré preguntant…
Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
