QUATRETONDA URBANA, ANY DE 1945-46

QUATRETONDA URBANA, ANY DE 1945-46

Esta imatge aèria i urbana de la Qda de postguerra corresponent al treball cartogràfic conegut com “El vol americà de 1945-1946”, ens aporta dades ben interessants de l’evolució d’aquell espai urbà de fa ara 75 anys, sobretot, i és cosa natural, de les seues vores que és per on se sol estirar el veïnat.

Així per exemple el camí de la Serra mostra el seu discórrer natural envers l’entrada pel carrer de la Poassa, un poc abans això sí, devia enforcar-se amb el de la Talaia. Les construccions i vivendes de l’altra part de la carretera ocupen només els espais o illes que contornegen els carrers del Xalet i de Ramón y Cajal; i a esta part, la de la Séquia, s’alcen les capterreres de les vivendes i la carretera, que no avinguda encara, la qual i des de finals del XIX abandonaria l’entrada pel carrer de Xàtiva, vorejant un tros de la Séquia per entrar ara pel dels santets de la Pedra, tot dibuixant al llarg del seu nou recorregut una identificable triple corba, com es veu en la imatge, a fi d’encalçar el camí de Llutxent.

Altrament, ni la Cooperativa, ni molt menys la Caserna, es dibuixen encara, tampoc cap a ponent s’alcen les cases Barates ni les seues prolongacions -faltaven deu anys per al seu naixement. El Darrerecases, quan encarem la façana de migdia del poble, s’adapta al camí o la cercavila oberta sobre una antiga senda que presenta algunes construccions mirant al sud, sobretot en l’illa que envolta el carrer del Portal (la Pau) i el de la Font, carrer este que presenta la bifurcació marcada per la presència de l’abeurador i llavadors. La resta, majorment són les capterreres de les cases, i a l’altra vora del camí només bancals.

Cap a l’extrem, cap a Llevant, s’hi entreveuen bé les escoles, les del “Carrenou”, amb la blancor del “recreo”; les casetes dels Mestres no s’havien edificat encara, així com tampoc percebem el calvari de Dalt, siga per la qualitat de la imatge, siga perquè va ser reconstruït en el 46, al temps o poc després del vol cartogràfic. Sí que distingim la figura del calvari dels Dolors i a l’enfront sant Josep, aïllat encara de les parets de la vila. També s’observa com el camí de la Solana arranca, no de la carretera com ara, sinó que naix com un fillol del camí de Llutxent quasi a tocar de l’ermita.

La partida i el camí del Pontarró, sense l’entrebanc de la nova i actual carretera, la dels cinquanta, s’allargassaven cap a l’interior del poble, un rogle on encara es presenta verge un bon tros del carrer de sant Josep, referit de vegades com “alla’l Puntarró”; també verge igualment una part del carrer del poeta Alberola i part de l’Ausiàs March (del Badall). Ara, allò que s’hi destaca, per les seues dimensions –de carrer a carrer- i per ser un espai obert és el Trinquet.

De tornada a la façana nord tenim un carrer com el del rei en Jaume sense eixida per la vessant nord, sent esta via, amb la resta de les que conformaven la carretera del XIX, la zona de l’eixample urbà d’aquell segle amb carrers traçats a rinxo de la vella carretera. La construcció d’una nova carretera, l’actual, a partir dels primers anys dels cinquanta que abandona l’entrada del carrer dels santets de la Pedra canviaria substancialment la zona.

Perquè d’esta manera s’obria definitivament i de manera completa la denominada Avinguda (la del 18 de Julio durant la Dictadura), i amb ella la construcció de les cases Barates de la part nord Nord i els seus carrenous dits del maestro Giner i Dr. Marañón, via esta més coneguda pel nom de camí de la Serra per ser el nou enllaç o eixida cap a esta part del terme. També s’hi construirien el Frontó amb el seu bar, o l’Avenida, primer pista i després cinema, i la carretera es convertí en lloc d’encontre i esplai els diumenges i festes de guardar, un lloc on passejaven les famílies, perquè de cotxes quasi que no n’hi havien, cosa que permetia també celebrar diferents activitats i competicions esportives com carreres a peu o bicicleta.

Activitats que no devien ser gens estranyes perquè sobre la façana del bar del frontó pintaren un rètol o cartell alertant d’aquestes celebracions, encara que la memòria boirosa en este punt no pot recordar les paraules exactes. Però açò ja és una altra foto!

benavent