LA FONT VELLA…SENSE ANAR MOLT LLUNY

«-I vosaltres…on penseu anar aquest any per Pasqua?

-Farem un creuer per la  Meditarrània…els Benavent volíem que ens anàrem amb ells a New York…però ens hem decidit per la mar…a New York ja vam ser l’any passat…

-Sabeu on van el Oltra enguany?

-Crec que l’altre dia comentaren que se n’anaven a la Xina, a la Ciutat Prohibida…ells quan més lluny i prohibit, millor que millor!

-I els Gòmez…sabeu alguna cosa d’ells ?

-Anit pel wachà ens participarem que pensaven anar a les coves negres del Kachakistà…diuen que aquell lloc és exclussiu…només poden visitar-les cinc milions de persones per mes.»

Moltes vegades fugim de nosaltres mateixos cercant el lloc perfecte per a fer-nos les fotos i mostrar-les de seguida al facibú, al twitter, al waxà…i donar enveja a coneguts, familiars i gent del nostre entorn. Molta gent gaudeix fardant d’haver anat a llocs rars, llunyans i insòlits : és la cultura falsa de la cerca del parradís perdut. Sempre, ja de tornada i plens de fotos i de records i buides les butxaques , el millor de tot són  frases com aquesta : COM A CASA RES !

Quina sensació més sideral i superorgàsmica penjar al facibú la prova del nostre esperit viatger ! 

Quina enveja donarem als «amics» els quals estan fotuts de no poder gaudir d’aquest espectacle meravellós ! Fins Marco Polo ens enveja des de l’altra dimensió interestelar on ara es troba rient-se a carcallada llarguíssima!

I a casa tenim un recer tan a prop…tan «verge» i tan sa i bonico com els llocs més llunyans. A uns metres de les nostres cases. Quants senyorets voldríen tenir un aquest lloc…mireu, mireu les fotos…el que passa és que alguns arbres no ens deixen vore el bosc amb tota la seus plenitud!

Acàs la FONT VELLA  no és un lloc tan digne com el que més per a menjar-se la mona aquestes Pasqües?

https://photos.app.goo.gl/qu7can8UfkctXGpk6