BELLO SEXO… SÍ, I UN POQUET DE MALA BAVA… TAMBÉ

Parlem, això sí, de mala bava saludable, reivindicativa dels drets de la dona, que és difícil que n’hi haguera quan a penes encetàvem el segle XX, però té tota la traça, ni que siga soterrada darrere del “crit” de queixa com sembla manifestar-se al text, o a quin sant declarar “no nos está permitido (a nosotras s’entén) otra cosa en la sociedad.” O quines altres coses pensaven fer aquelles dones a part de la criança i cura de la família, és a dir “les pròpies del sexe»?

Perquè amb l’ús del singular o sintagma col.lectiu del “bello sexo”, com també del “sexo dèbil”, dos maneres familiars, afectives o simplement simpàtiques de referir-se al conjunt de les dones que van tindre molt de predicament en general així com en els mitjans de comunicació en particular fins no fa massa, es focalitzaven els valors de les dones centrats en el cos i la bellesa d’una banda, i en la força física -de la seua falta en aquest cas- aquella que li sobra al matxo dominant.

I tot açò ve a tomb perquè arran de la magna assemblea de viticultors de la Vall d’Albaida celebrada a Ontinyent el 6 d’octubre de 1901, amb la participació de productors del País Valencià a més de Múrcia, Albacete, cent dones de la província manxega de Conca, de Minglanilla més concretament, redactaren un escrit signat el 2 del mateix mes, adherint-se al moviment en defensa del conreu de la vinya, demanant nogensmenys que la companyonia de la reina – mare i companyera de sexe- perquè el govern fera alguna cosa per aquest sector, la principal i quasi que única font de riquesa d’una gran extensió del nostre territori.

Podria ser que la publicació d’aquest escrit, que suposem comptaria amb el permís de les autoritats i responsables organitzadors del gran mitin de 1901, fins i tot ens atreviríem a dir que també dels marits, va ser vist com una curiositat digna de resenyar talment com s’afirma a l’encapçalament de la nota informativa que diu: “Ha sido la nota más saliente la que se ha recibido de Minglanilla”, però per a nosaltres el text amaga un “crit”, com una batallada de campana que s’ou i ressona encara ben clara.

Altrament, i més habitual, era la referència al “bello sexo”, expressada sovint, de manera explícita o no, tal com llegim en la notícia del referit mitin celebrat a la plaça Alfonso XIII d’Ontinyent “…los balcones se hallan ocupados por señoras, señoritas é hijas del pueblo, elegantemente ataviadas, las cuales son admiradas por viticultores y viticultores y por los que no tienen viñas ni vino”.

Coordinació bq