CABÒRIES D’UN CONFINATPEL COVID-19. DIA 2
Dilluns, 16 de març.Un altre dia de confinament rigorós. Trobe a faltar les meues eixides matinals pels camps i camins.De tant en tant, puge i baixe els graons de l’escala de ma casa tres vegades . Una forma com una altra de mantenir-me un poc en moviment. Estic papant-me la serie «Vikingos», temporada 6.M’agrada i m’entreté. També he vist la peli «Intemperie», incardinada en l’Espanya negra i profunda de la postguerra.Una peli desgarradora.cruel i trista.Magnífica interpretació dels actors.
I coronavirus.I més coronavirus. Ja van aclarint-se (segons els especialistes) alguns aspectes, com per exemple que també han mort algunes persones joves i sanes, la qual cosa m’espanta. Com que sóc una mica atrotinat he desconfigurat el router trastejant-lo i se m’ha caigut el món damunt. Afortunadament l’equip tècnic del meu proveïdor ha respost ràpidament a la meua trucada d’auxili i m’ha tornat a la vida cibernètica. Per cert, estic encantat amb Wifi la Vall, per la fibra òptica, pel servei, per la professionalitat. (No en tinc d’interessos ni accions en l’empresa).Les grans empreses ens tenen abandonats en qüestions digitals perquè no som rendibles. i el drama és que estan cobrant per serveis arcaics preus abusius.
Estic molt dolgut amb l’herència reial. El coronavirus no pot ni deu tapar aquest desficaci.Estan tots molt callats.Massa.Per més que ho pense, no arribe a entendre res (o estic entenent tot).Això ja se n’ìx de mare.Els mitjans a dures penes parlen del tema quan és una qüestió que clama als cels, a l’orbe i als sis sentits.Tenim més informació des del Regne Unit (la pèrfida Albió) i des de Suïssa. Aquí ningú sap res. Alguns volen tornar a eixes comissions d’investigació que només serveixen per a torcar-se el cul.
Hem tornat a aplaudir des dels nostres balcons a la vida.Erem quatre, però els millors !. A les 8 de la vesprada-nit. L’ajuntament està informant-nos ara i adés per WhatsApp de totes les novetats i recomanacions al voltant de la infecció. Això està molt bé.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.