CABÒRIES D’UN CONFINAT.COVID-19.DIA 4.

Dimecres, 18 de març. Demà el meu sant.Sant Pepe. Enguany, sense traques,ni olor a pòlvora. L’altre dia la cremaren a València amb nocturnitat i alevosia.A traició.Pobreta.Va ser a la plaça de l’Ajuntament. A mí només m’agradava una mica vore les falles per la tele.I l’ofrena amb les falleres plorant i plorant quan passaven davant de la gegantesca maredeueta. I flors,i més flors. I música.I més bandes.Sempre la mateixa tocata…una estoreta…per ofrenar…tirorí,tirorí…Paquito el chocolatero…

El nostre president d’Espanya (s’ha de concretar perquè hi han més de presidents que reis i reines en la peli dels vikingos) ha estat parlant als escons buits del parlament. Eren pocs (y«parió la burra !»).Bon material per a una peli surrealista, daliliana,Berlanguiana o de Vizcaíno Casas, igual té.La situació és la situació.Però m’ha cridat molt l’atenció.Per donar compte de l’alarma de l’ Estat o de l’Estat de l’alarma… no ho tinc clar en aquests moments.

El Rei de les Espanyes ens ha parlat.Ens ha consolat. Per la tele. Paraules i imatges. Amb paraules es poden construir belles històries. Segurament no ha sentit la cassolada a la mateixa hora demanant no se què. La OMS ens ha dit i confirmat que pots ser jove i estar sa i el coronavirus et pot guanyar la partida. Jo ja estava amb la mosca darrere de l’orella. Encara no ho sabem tot. Algun dia ho sabrem si el coronavirus ens deixa. Esperem que si. L’esperança : la desitjada vacuna que els xinesos estan treballant.De allí vino y de allí se puede ir.

I per a rematar el dia, sent per la ràdio que els americans dels EEUU estan cagats de por i no paren de comprar armes. La compra d’aquestes màquines de matar ha augmentat una barbaritat als darrers dies. Tot això em recorda aquelles pel·lícules catastrofistes on tot és caos, barbàrie i violència desenfrenada. Tant de bo que es quede tot dins el món de les cintes cinematogràfiques. Amén.