CABÒRIES D’UN CONFINAT.COVID-19.DIA 5.
Dijous, 19 de març de 2020.Sant Josep.Cinqué dia de confinament.El poble desert. I el virus fent feina.Poble fantasma. De tant an tant algú amb el gos camina amb cara de circumstància.Poca cosa més. La gent amb la qual he pogut parlar està cada dia més espantada.Més trista.I no sense raó.Cada dia em mosqueja més la informació oficial: em pregunte si ens diuen la veritat, tota la veritat.Afortunadament, els músics ens han alegrat el dia : des dels seus balcons han tocat amb sentiment i esperança. M’agradaria saber en què pensaven mentre tocaven.
A les 20:00 h. com cada dia hem sortit al carrer a homenatjar als sanitaris.A mi m’agrada més dir-los treballadors de la salut, el de sanitaris em sona mal, com si es tractara de videts,lavabos,urinaris… Cada dia acudeix més gent a la litúrgia de l’aplaudiment.La informació de l’evolució de la malaltia que ens arriba pinta mal. A hores d’ara anem de mal en pitjor.Anhelem anar millorant i retornar a la normalitat. A la santa rutina de la que tant he parlat. A la llibertat.
Un got de vi al dia diria que és bo i saludable. 100 gots són mortals. Una hora d’informació al voltant del coronavirus és necessarí. 24 hores per totes les cadenes i sense parar…uns diuen,altres especulen, altres opinen…uns informen i altres des-informen…uns diuen la veritat i altres ens unflen a mentires…com estan deixant-nos els caps?
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.