CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 7.
Dissabte, 21 de Març de l’any del Senyor de 2020.Seté dia de confinament per culpa de COVID-19.Abans que s’obrira la farmàcia, he pogut observar a unes 10 persones en espera . Tots callats.Separats.Situació difícil,complicada i trista. De camí a Oliva, molts pocs cotxes.No he tingut cap problema. Ni un sol agent de l’autoritat he vist en tot el recorregut. Ja en el poble, he vist que cada vegada transita més gent amb mascaretes.O bufandes. El tràfec pels carrers es contempla prou animat sobretot prop de les botigues. He anat a mercadona i m’han fet llavar les mans i m’han donat una funda per al paraigües abans d’entrar.Plovia bé. L’olor de la flor del taronger m’ha transportat quasi a la felicitat i alhora m’ha insuflat energia i ganes de lluitar.És una experiència mística quan la primavera truca a les portes de la ciutat d’Oliva.«Eixa fragància em mata» dic en un dels meus poemes.Sí, em mata de plaers sensitius.Una sensasió difícil de descriure. A la farmàcia, uns parapets de plàstic dur i transparents als mostradors separaven als clients dels empleats, tots en mascaretes. Metre i mig de separació.Cosa mai vista.De tornada, ni un policia, ni un guardiacivil…sense trànsit.Cap problema.Carreteres fantasmes.Pep el botifarra m’ha acompanyat durant el viatge.
Els rosers van preparant-se per a esclafir en colors i fragàncies mentre que l’herba LLuïsa va despertant-se de la letargia de l’hivern : uns quants brots s’atreveixen a traure el cap, tímidament, com si tingueren por d’enfrontar-se a la vida.A les 20:00 h. com cada dia, hem eixit als balcons i finestres i amb els nostres aplaudiments ens hem solidaritzat amb tots els treballadors de la salut que estan donant exemple de sacrifici,abnegació i amor, moltes vegades en condicions de vergonya.
El president de les Espanyes ens ha tornat a visitar per la tele.No ha dit res nou.Més d’una hora de bones intencions.Que agarrem forces que lo que ve es fort i que el que s’apropa és pitjor.Un escenari molt roïn.Un escenari ple de perills, Jo gosaria a dir, afegint de collita pròpia, que encara és un escenari desconegut, imprevisible.No a soles aquí.Per això hem de ser forts.Carregar-nos be les piles.Ser realistes,Cauts, molt cauts.Estar units sense fisures.I tenir molt de coneixement, és a dir trellat!
En bragues! en bragues ens ha pillat a tots aquest cabró COVID-19. O no?
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.