CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 9.

Dilluns, 23 de març de l’any del Senyor de 2020.Dia nuvolós.Nové dia de confinament. Avuí acabem el novenari, que no el confinament, ja voldria jo. Crec que encara queden alguns novenaris més.Pense què passaria si això s’estenguera per l’Àfrica,per l’Índia o per les Sud-Amèriques…

Avuí he volgut col·laborar amb la campanya de conscienciació amb un micro-vídeo que gustosamenr he lliurat a una adreça electrònica de l’ajuntament. Tot continua igual.Confinats i fotuts.Les compareixences de les autoritats per la tele cada dia són més cansines de tal forma que sempre diuen el mateix.Semblen sermons buits de continguts amb poca substància. M’agradaria sentir: » «A tal hospital han arribat ja 5.000 caretes, 100 respiradors nous i 500 EPIS d’alta qualitat….» i aixina, aixina a tots els hospiTals de les Espanyes. Aquestes dades són les que m’agradaria sentir i no morts i més morts.