CABÒRIES D’un CONFINAT PEL COVID-19.DIA 12.

Divendres,26 de març de l’any del Senyor de 2020.Dotzé dia de confinament.Tot continua igual o pitjor.Fart de tanta paraula buida.No sóc l’únic.La fumigació dels carrers ha vingut a trencar una mica la monotonia i l’avorriment.Els que desinfecten són llauradors voluntaris del poble els quals han posat a la nostra disposició les seues persones i les seues màquines. Moltes gràcies! Els militars han vingut a desinfectar la residència dels majors com a mesura preventiva.

Cada dia que passa estem més cansats. Cada dia que passa, comproves que les mesures de les autoritats arribaren una mica tard. Ara falta saber si ho sabien o no molt abans de posar-les en pràctica.Una ministra ha manifestat que seguiren al peu de la lletra les indicacions de l’autoritat sanitària espanyola ; és com dir que compliren amb lar normes que ells mateixa establiren.La qüestió està en saber si eixes normes les retardaren per motius i conveniències polítiques.

Una de les anècdotes locals del dia és la música festívola que un veí va posar al seu balcó cinc minuts abans de les 20:00 h. : Vam escoltar, entre d’altres el «VIVA ESPAÑA!».A les 20:00 h. en punt va parar i començaren als aplaudiments per als treballadors de la salut que tantes dificultats estan tenint en el dur i arriscat treball que desenvolupen. Després, més música. La música va animar a la gent.

L’acudit nacional fou la compra fallanca de 9.000 tests detectors del coronavirus : ara resulta que després d’esperar-los com aigua del cel, no funcionen. I en Europa…què passa? No passa res. Eixe és el drama! Cadascú va a la seua i sembla ser quer els països del nord no són el solidaris que s’espera d’ells i la situació està estancada.