CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19. DIA 14.
Quatretonda,dissabte 28 de març de l’any del Senyor de 2020.Catorzé dia de confinament. Comence pel final: acabe el dia gravant com fumiguen el carrer per a desinfectar el poble de l’assassí invisible. Des d’aquí tres vítols pels valents voluntaris que estan portant a terme aquesta tasca.
Avuí, un dia més al sac.Tot lo món està infectant-se, em referisc a tots els països de la Terra.Segons diuen els noticiaris.Mentrestant veient com passa la vida.Vivint la vida.Les mesures governamentals s’han augmentat per tal de contenir la pandèmia. Tant de bo !
Les hores passen.Marquen els silencis.Hem avançat el rellotge una hora.Contra-natura.Ja el podem avançar una hora,tres,mil…que la mare Natura marcarà els dies i les nits, obviant les maniobres dels ignorants humans que volen dominar el temps, els mars i els ritmes de l’Univers.
I aquí som.Aquí estem.A l’espera.A l’espera desesperada del material mèdic que no acaba d’arribar. Que sempre està de camí i pròxim. Que el camí es fa llarg, més que els discursos i els sermons. Se’n recordeu del conte de «Pere i el llop ?». Pobretes ovelles!
1,189 Visites totals, 2 Visites avuí
