COMPTADOR D’ANYS

COMPTADOR D’ANYS

Quants en van des que t’adonares?
Has perdut el compte.
Potser que el teu jo vullga ignorar-ho,
però torna, i torna
com una oronella al niu.
***
El tu més íntim no respecta normes,
intenta que no se t’oblide mai.
No controles al desconegut,
a l’ens que t’acompanya
des que veres per primera vegada la llum.
Un amic que vols ignorar deliberadament
en veure que allò que et recorda t’angoixa.
Sembla que, despòticament,
obliga a penedir-te.
De què?

***

Creuaves la línia de l’etapa,
única i irrepetible,
d’experiència pertorbadora,
allà on es divideix
la infància i l’adolescència.
***
La sang et corria desbocada
com la força de la primavera que,
en arribar fidel any rere any,
remou el món.
Com l’orquestra que interpreta
una simfonia sense director,
tot i que la partitura,
eixe ens que ignores,
se la sabia sencera.
I tu,
de tot el que ara et confon i contorba,
en fores responsable?
Dubtes i més dubtes
en tens i en tindràs.
***
Retornaries al camí?
En moments d’assossec
te l’imagines ple de brossa,
intransitable,
calcigat per peus d’anònims caminants;
amb tot, tu saps que no serà mai més
veure brotar flors de llavors
que tu podies haver-hi escampat.
***
Trist tanques els ulls i,
alhora,
t’acudeixen sensacions amargues,
altres dolces
on forges escenes impossibles,
escenes que s’esvaeixen i que,
en tornar a la realitat,
el desassossec s’aguaita de nou,
et sembra el cap amb particular sement,
amb tot i això aquestes cavil·lacions,
malgrat ser desconcertants i incoherents,
t’ajuden a seguir interpretant el paper
de la personal comèdia que,
lliurement,
tu has elegit.
                              
                                         Del llibre
                              
                              
                                  SABATES BLANQUES