CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA16.

Dilluns,30 de març de l’any del Senyor de 2020, setzé dia de confinament.Malauradament ens assabentem per la premsa de la mort d’una persona pel coronavirus al poble germà de LLutxent.Tristor i impotència.Molta.Sembla ser que a micotiues van aterrant els avions carregats de material mèdic tan necessari per a tots.«Algo es algo, le dijo el cazador al galgo».Ja s’han vist a algú que altre hospital eixes viseres protectores de GRAN IDEA, empresa local que està aportant material que protegeix del maleït virus. Benvingudes siguen totes les bones idees.Hi ha que vore quantes grans idees que tenen els de «GRAN IDEA» .Recorde fa anys, algunes converses amb Paco quan era un xiquet, a la porta de ma casa: em contava els seus somnis de futur. I sóc testic que van complint-se tal com m’ho va dir! Fins el nom de l’empresa és una gran idea!

En aquests moments estic sentint, pels altaveus oficials la cançó «LIBRE» de Nino Bravo. i jo aquí presoner a ma casa. Quina contradicció! «Como el sol cuando amanece yo soy libre, como el mar.. Libre!!! como el ave que escapó de su prisión y puede al fin volar. …» Nosaltres encara no podem volar físicament…però prompte? vindrà el dia de la liberació. Pensant en el fet que aquí a les Espanyes hi ha poques coses que es fabriquen, recupere un poema que ve al cas i que es titula «MADE IN…»

 Made in…
 made in...
  no trobo res
 fet aquí.
 *
 Made in…
 cerque, cerque, cerque…
 per fi !
 un bon got de vi !
 pa i oli amb xoriç !
 *
 (estòmac ple
 i cap buit)
 *
 Made in…
 made in…
 in…in…
 inri
 i poc més !
 *
 De menjar
 tot el que vullguis
 xoriços a cabaçaes.
 Almenys
  no morirem de fam !
 *
 Diu la dita popular:
 “beu , menja i caga fort
 i no tingues por a la mort”
 *
 Made in…
 made in...
  no trobo res
 fet aquí.