CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 20.
Dijous,2 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Vinté dia de confinament.Hem sincronitzat amb el còmput oficial. Per això hem avançat un dígit. No es pot deixar tota la producció industrial d’absolutament tot en mans de la Xina.Conseqüència de tot açò és el que estem vivint. La indústria de les Espanyes s’ha de promocionar,potenciar i recolzar sobretot en productes essencials. Del contrari, estarem sempre com estem ara, i la història es tornarà a repetir.
Ens arriba a la redacció un decàleg de la nostra col·laboradora Maria Sentandreu.Només llegir-lo ens transmet tranquil·litat i pau. Gràcies Maria, jo ja estava necessitat.La vida segueix i un dia dona pas a l’altre al ritme que marca la mare Natura.La situació no millora.Cada dia més morts.Les xifres de les estadístiques ballen i no són molt fiables.Aquí al poble, poques novetats, si exceptuem algunes anècdotes o succeïts que arriben de tant en tant a la nostra redacció.No tot es pot publicar.Encara que siga veritat.
La setmana pròxima, Setmana Santa.Setmana de Passió.Setmana rara.Tot és rar en aquests dies.La rutina s’ha trencat en mil trossos.La realitat és com aquell espill també trencat, els trossets del qual projecten imatges distants i descoordinades…impossibles d’unir i formar un tot real i lògic.
Estic preguntant-me si la Unió Europea més que una unió és una des-unió, vistes les dis-crepàncies i di-ferències que separen a uns i altres en qüestions de solidaritat entre els membres.No ho entenc.
Serge l’Espagnol ens ha alegrat el dia mostrant-nos part del seu Bou fet enguany de taps de suro. Ens demana pegament, es veu que li queda poc. Quina imaginació i vitalitat té. Tor energia positiva! Una llàstima que cada any,cada bou es poguessi guardat i exhibir en una espècie de museu. El bou de Serge l’Espagnol, un clàssic. També es podria cremar cada any a la fi de les festes de Sant Pere.També seria una cosa original.O no?
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Com vol vosté que la UE estiga unida si ni tan sols estem units els espanyols?
Diuen que volen repartir la càrrega de malalts d’unes comunitats que estan més congestionades a d’altres que no ho estan tant però com a respista obtenen una negativa d’aquestes segones comunitats..
Un desastre tot, el coronavirus, els polítics, la confinció, la humanitat.
La resiliència se me està descontrolant.
Mireu amic don José, ara que no “mos sent ningú” li diria que hi ha una manera d’oblidar el que està passant i transportar-se a un altre món. Sí, em dirà que fent viatges astrals administrant-se algun tipus de substancia al·lucinògena. Pot ser una eixida, si bé diuen que està mal fer-ho perquè perjudica la salut i me s’entoixa que no ha de ser legal.
Ara bé, estudiat el seu cas i després de fer l’anamnesi de vostra trajectòria crec que li aniria bé i podria fer viatges ací i allà –en el temps sobretot– escriure, escriure i escriure molt sobre lo que li “rote”, és a dir: de qui, d’on, dins del passat, del present o del futur…, i d’aquesta manera fent-me cas volarà més enllà de l’estratosfera sense fer malbé la seua salut… Amb tot no s’oblide d’alenar de tant en tant…
Vostè sap amb les persones que podria parlar, xarrar, criticar, alabar, enviar-los on brama la tonyina, al blau del mar, a l’Infern, al Paradís, a galeres, a picar pedra, a fer punyetes, al “carallo”, a fer la “main”, a copiar a la “pissarra” cent vegades “no lo haré más” o “no vull fer-ho”, a pastar fang, a rascar-se la panxa, a tocar-se el nas, a “ves i fila”, a “defecar” o cagar, a que t’aguante la que t’ha parit, tots aquests destins són només una mostra.
També en tenim a l’abast: agarrar un tema de policies i lladres, de pares i mares, de guerres civils i incivils, de ciència ficció, d’amor, de política ―ací vaja amb “cuidao” perquè “fans culligans” n’hi ha a pataes sense gens d’objectivitat―, d’erotisme, d’educació ―ací també tindrà que anar “en cuidao” perquè com canvien les directius i conceptes segons el color de l’amo del corral molt més que el camisó de la novia el dia de la boda…―, d’història medieval, prehistòria, regional, reial, Inquisició…, tanmateix si toca el tema de l’Església ja li dic que no acabarà mai, ha de saber que ho tenen ben muntat des de Constantí el Gran i la batalla de Milvius farà uns mil hui-cents anys…
Perdonem vostè senyor director, li’n diria un fum més però és que la meua dona està cridant-me per a nar a dinar…
Au! Bon profit a tothom!
Salva
PS ― Agarrat de les barres del llit la foto és veu de professional!