CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 21.
Divendres,3 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Vint-i-uné dia de confinament. La pirateria internacional va en augment.Com el coronavirus. Turquia ha requisat material sanitari propietat de les Espanyes adquirit a la Xina.I el president francés reté mascaretes comprades a França .Penseu que això és el començament del «sálvese quien pueda».Les mascaretes ja comencen a ser recomanables per a tothom. Això ja ho sabia jo. I vostés també. Tota precaució és poca. Quan més protecció, millor.
L’estat d’alarma va a prorrogar-se, i per tant, el d’aquest confinament.Tot són vídeos per animar-se. I ale!.Més vídeos promocionals d’auto recolç.Tots aplaudint a tots. Sirenes.I slogans. I més slogans.I queda’t a casa.I tot anirà bé.I avisos.I més avisos i recomanacions.I totes les cadenes televisives.I totes les emisores de ràdio.I tots fent exercicis físics sense parar.I quan acabe això faré una cosa. Les xarxes estan plenes de la vostra glòria.Hosanna a dalt del cel. Cadascú es desfoga amb el que pot . Jo també,amb aquesta mena de diari. Mal de muchos, consuelo de tontos: estic pensant que la 1, ara i adés diu que als EEUU es porten la palma però no hem d’oblidar que allí són molts,molts més.
No tots compleixen amb el confinament.Ho veig am els meus propis ulls algun dia que altre,I pense que això no està bé.I em sembla molt bé que si els pillen els multen.No tenen les cel.lules del cervell acabades.No trobe una altra explicació.
Avuí, assolellat i plàcid, invita a prendre el sol…a rebre’l i assimilar-lo.Encara és agradable d’acollir-lo i disfrutar d’ell.Prompte començarem a fugir-lo. De moment, «sol solet,vine a veure’m, vine a veure’m, sol,solet, vine a vore’m que tinc fred…»
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.