CABÒRIES D'UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 23.

Diumenge de Rams, 5 d’abril de l’any del Senyor de 2020. Vint-i-tresé dia de confinament.És el dia del meu aniversari.62 primaveres.La primera sense ofici diví. «Cadascú a sa casa i Déu a la de tots».Mai serà tan vertadera aquesta dita.Una dita que es compleix al peu de la lletra,Encara que sense beneir hem penjat el ram d’olivera i de llorer al balcó de casa.Ho manava la tradició.I hem complit gràcies a Conxa i a Fernando.Moltes gràcies!

A l’anar a tirar el fem m’he ensopegat amb una senyora que anava passejant el seu gosset i al veure’m s’ha espantat perquè, segons m’ha dit estem tots en estat d’alerta i ens espantem per no res:«ja no estic acostumada a veure gent pel carrer, i quan veig a algú em sorprenc».

La pandèmia contiua el seu curs. Els entesos diuen que va evolucionant a la millora.Millora paulatina i amb reserves.M’agrada sentir els projectes que fan «per al dia després», per no tornar a recórrer el mateix camí amb les mateixes errades.Avuí hem vist de tot: des d’un vaticà buit amb un Papa solitari, a retors de poble a les terrasses celebrant misses…i a un altre beneint els rams,hisop a la mà, pel carrer.Total:semblaven de tot menys retors.La poicia ha intervengut i ha tallat pel sa aquestes còmiques situacions.

La gran reina ha parlat.La de la pèrfida Albió.El Boris ha sigut hospitalitzat, tan xulo ell fa uns dies.Desafiant a la bestiola.Les màquines tractoriles continuen fumigant intentant neutralitzar la bestiola per si de cas campeja solta i sense control pel nostres carrers. Enemiga invisible.«Non fuyades, cobardes y viles criaturas, que un solo caballero es el que os acomete»(Don Quijote de la Mancha».)I així,així, els nostres quixots ixen cada dia,a poqueta nit a lluitar contra aquestes criatures que han paralitzat el món.Montats al seus Rocinants, cada nit al camp de batalla…fins la victòria!

947 Visites totals, 2 Visites avuí