CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 24.

Dilluns,6 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Vint-i-quatré dia de confinament. He decidit canviar el titol de «Diari» pel de «Cabòries».Mira, manies.D’eixes que no les curen els metges.Parlant de metges, eixirem tots graduats en medicina si mirem tot lo dia les teles.Quantitat de científics,doctors,metges,infermeres,biòlegs…i un sin parar d’especialistes ens informen cada dia,cada segon, del monotema.

Dilluns Sant d’una Setmana Santa atípica.Especial.En tots els sentits.I la vida està ahí, per a viure-la.Cadascú pensa el que pensa. La pensa és lliure.LLiure i sobirana.De moment.La llengua no l’és tant.Ni el teclat de l’ordinador.Ni les cames.El pensament, el més lliure perquè no té lligams que el puguen frenar, ni perills que el puguen amenaçar.El pensament gaudeix d’ immunitat. I la immnuitat és el salconduit de la llibertat

.Al carrer sant Pere cada dia canten els gojos del Crist de la Fe.I l`Himne de la Mare de Déu dels Desemparats.Les forces divines sempre han sigut invocades davant de desastres i cataclismes.La fe diuen que mou muntanyes.Carrer desert i cants que travessant els murs de les cases imploren al Totpoderós que passe prompte el mal.I el carrer tan a soles!

Cada dia ens assabentem d’algunes coses relacionades amb el COVID-19. Els mitjans no paren.Sòn les 24 h. sense parar.Ja no saps a qui fer cas.Ni qui dirà més veritats o mentires. El blat i la palla estan tan mesclats que farà falta molt de temps, molta reflexió i molta paciència per a afrontar amb coratge el futur que ens espera. Tot anirà bé…tot anirà bé…com de bé?