LA QUARENTENA I MON PARE
LA QUARANTENA I MON PARE Assegut a casa no sé què espere, continue tenint ganes de fer un fum de coses. si bé una força em paralitza, em dóna soneguera i sé que de son res. No li trobe explicació a l’apatia que em domina. Potser que la matraca dels mitjans de comunicació, la televisió sobre els altres, han aconseguit hipnotitzar-me i balle al compàs de la musica que ells toquen? De falta d’iniciativa immunitzat em creia, d’estímuls aliens me’n sobraven, «a mi ningú té que dir-me què tinc què fer, per equivocar-me ja estic ací jo a soles...» Ale, valent! L’altre jo que junt amb mi camina a cau d’orella m’ha dit: «tranquil amic que de l’edat res, no serà que arribant estàs al “pa què”»? No he buscat mai de la vida «chivo expiatorio» algun. Sóc, vaig ser i ser-ho espere al futur dels meus actes responsable. Ai pare, Salvauret, no sap la falta que està fent-me aquestos dies de quarantena! A vostè no li passà mai , segur ho sé. Fóreu per a mi l’ésser admirable al que prendre d’espill he pretés sempre. Al Front d’Extremadura, durant la guerra civil, disciplinat i treballador com ningú anàveu cavant trinxeres, i alhora escrivíeu vostre benvingut diari. Ací el tinc jo ara i també tinc les «llibretes», on seguíeu «apuntant», ―fins quinze dies abans de l’últim viatge que féreu― vostra personal visió de la nostra familiar història. Com crec ser hereu als gens que em donareu debades, acabe de decidir: ajornar el “pa què”, dur al meu ritme el compàs i no ballar la música que per hi van tocant els «altres». Salva Abril, 2020
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
