CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 28.

Divendres Sant,10 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Malgrat l’elevada quantitat de morts, avuí ha minvat en nombre respecta al d’ahir.Diuen els responsables que això és bona senyal, i ens alegrem de tot cor…de tota manera encara estem molt lluny de que la cosa s’arregle.Va temperant-se.Però res més.Aquests dies estic pensant molt en qüestions filosòfiques, ètiques de carga profunda.Aquest virus crec que és com un avís seriós de que la mare Natura està molt farta de tots nosaltres i del ritme que està abocant-nos molt a prop del precipici si no canviem la direcció de la nau.No sóc l’unic que ho pensa.Ja fa anys que vinc escoltant la cançoneta en boca de gent major que «això no pot ser, això no pot acabar bé,açò rebentarà qualsevol dia per algun lloc…»

Quin divendres Sant més patètic! El Vaticà buit,estrany,fantasmagòric.Els carrers buits.Les platges desertes.Els pobles en llarga lletargia.Només a poqueta nit, el silenci és interromput pels tractors dels agricultors desinfectant lo poble.Un soroll mecànic i colpidor trencant un silenci sinistre.De pel·lícula de terror.Estem vivint una pel·licula terrorífica.Immensos en la por i en la inseguretat d’un demà incert i boiròs.«Tot anirà bé…»paraules de consol per als desconsolats.Em costa creure Sóc un incrèdul per naturalesa.I un pessimista.O penseu que la situació permet que llance les campanes al vol?

Deixe aquest vídeo de fa 8 anys del que seria un divendres sant normal.Marcat per una tradició ja en decadència. Dic en decadència perquè las coses han canviat molt als darrers anys.La Pasqua ja no es celebra el dia de Pasqua : la bacanal comença a celebrar-se el dilluns o dimarts sant, de forma que quan arriba el vertader dia de Pasqua ja feia una setmana que s’havia celebrat.Quan arriben els vertaders dies de pasqua, ja estem tots farts de tot.I així.així,tot.Tot ha canviat molt.TOT.«A veces despreciamos tantas cosas/que fueron un antaño el funtamento/de vidas,existencias y de tanto,/que hasta tu HISTORIA, sollozas…», deia el poeta.

presoners...
sense judici
sense sentència...
el virus no té
clemència.

aquí som
i aquí estem:
al centre
 de la demència:
uns canten
altres ploren
altres clamen
indulgència.

aquí
sense llibertats
escoltant
mentides
i veritats.

enmig
d'aquesta tempesta!