DIARI D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 29.

Dissabte sant,11 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Vint-i-nové dia de confinament.De la informació que m’arriba al confinament, a banda dels sermons cansinos bis de les nostres autoritats, observe un munt de contradiccions,Poques explicacions i moltes divagacions plenes de fum i més fum.Els telediaris no paren d’anunciar els «rankings» entre nacions : que si els Estats Units es porten la palma en nombre de contagiats i morts, que si a França…que si a Italia…per a fer-nos arribar que el mal està en tots els llocs i com si vullgueren pal·liar amb tota eixa informació la realitat nostra,una relitat brusca i totalmente desorientadora.Estic-estem-marejats i totalment desorientats.La tarara sí,la tarara no…Uns dies diuen blanc i a l’endemà negre.Que si mascaretes si,que si mascaretes no.Que si anar a treballar si,que si anar a treballar no.Com no s’aclarisquen prompte acabaran amb nosaltres…i a la fi, això serà més caos del que ara ho és.

Avuí, aquesta nit, havia d’haver sigut el ritus de «l’Encontre», tan genuí aquí a Quatretonda.Vos deixe un video per a que ho tingau en el record, per si voleu rememorar-lo.Una cerimònia a la que als últims anys no anava quasi que ningú, encara que ella es resistia a desaparèixer de l’escenari de tracicions i costums en perill d’extinció.

Un altre dia trist i absurd.De les poques coses que m’alegren el dia són les video-comferències que fem amb la familia.M’alcen l’ánim i em trauen algun que altre somriure.Em fan oblidar per uns instants de lo irracional de la situació.Avuí,al vore a ma mare en la pantalla se m’han oblidat tots els pesars i s’alleugerat la càrrega psicològica que cada dia de confinament va augmentant.Les persones hem naixcut per a la llibertat i per viure.