CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 31.
Dilluns de pasqua,13 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Trenta-uné dia de confinament.El petit CAOS continua.Al Credo diu que «ha de venir a jutjar, als vius i als morts».La pena és que no sabem quan.El mateix passa amb el material protector:mascaretes bones,epis,respiradors…Estan de camí,estan de camí (diuen els avorrits i cansinos personatges que cada dia ens canten la mateixa cançó per les teles)…31 dia de confinament i el camí es fa molt llarg,interminable.El cas és que un element tan senzill com és una mascareta no hi han prou per a tots.Si com diuen només aprofiten per a tres o quatre hores. es necessitarien 141.000.000-cent quaranta un milions de mascaretes cada dia! quantitat només a la imaginació dels quatre il·luminats.
Per a acabar-ho d’apanyar, oh miracle! el mannà del cel està a punt de caure.Les Espanyes promte seran terres de llet i mel com aquelles mítiques regions bíbliques. Estan a punt de caure del cel i sense parar, milions i milions d’euros per a tots els ciutadans: és el que diuen renda bàsica per a tots.Jo cada dia no pare de mirar cap a dalt,-ja em fa mal mal el coll-però com m’ho crec-no pararé fins que una pluja incessant d’euros regue cada dia les meues butxaques! I dic jo: si no hi ha ni per a pobres mascaretes, si estem endeutats fins el infinito i más allà…com serà possible açò del mannà? MIRACLE! MIRACLE!
En temps difícils i complicats els il·luminati ixen per tots els racons.I la desesperació fa fàcil les maniobres poc ètiques.«A rio revuelto, ganancia de pescadores».Els virus són perillosos, molt perillosos.El virus està matant-nos com a mosques.Però molt en compte amb aquells que aprofitant la desesperació dels innocents només pensen en traure rèdit en benefici propi, que haver-los haílos!
Han obert la veda per anar a treballar en alguns sectors productius com la construcció, la gran indústria…la cosa no està clara.Sense la protecció adequada ja veurem quins seran els resultats.Ho sabrem? La OMS avisa una i altra vegada : poc a poc, com deia la gallina, poc a poc.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Quan jo era xicotet contaven un xiste que deia poc més o menos:
Un Menistre estava donant una conferencia en el cine d’un poble i no parava de dir:
―“Ayer estuvimos en Villar de la Sierra de Santa Madre e inauguramos una Escuela y una Fuente.
»Después, al día siguiente, fuimos a Villafranca de los Peces y allí inauguramos un grupo de casas acogidas al plan nacional de la vivienda económica…
»Por la tarde pasamos por El Pinar de San Eulogio del Monte y cortamos la cinta del asfaltado de la nueva carretera que los une con…”
El del bigotet i cabell engominat amb fijador Nibela de la Marina, Menistre de no sé què, d’inauguracions n’havia fet en quatre dies…, ni se sabe.
Assegut a la primera fila hi havia un home que a cada “inauguració” movia el ditet negant. El Menistre estava hasta el gorro del que estava veient i parant la perorata publicitària li preguntà:
―“¿Por qué niega lo que digo?”
―“Porque yo soy viajante y he estado estos días por esos pueblos y no he visto nada”―, fou La resposta del home del ditet.
―“Usted lo que tiene que hacer es menos viajar y más leer la prensa”―, contesà el conferenciant.
Ja he dit abans que tot és PRESUMPTAMENT, ho dic perquè jo allí no estava i clar, es conten tantes coses que ú no sap mai si… Com això era en temps antic, veges tu a saber… Igual era tot mentira…
COM ERA UN XISTE…
Boníssim, Salva! M’has alegrat el dia!