AL CAMÍ DE SANTIAGO VULL TORNAR…
Un cant d’esperança dins de la quarantena De dies més de trenta en duia. Caminant el pensament lliure fluïx ni jo mateix el podia controlar. El paisatge diferent al nostre és. Aquelles terres del nord tenen embruix, t’atrapen, et segresten..., i sense saber tu com et deixes endur. Les cames semblen ales que et fan surar pel Camí. Cada pas que vas donant l’assaboreixes com únic i sempre de l’anterior distint. Les hores no conten gens, ni els quilòmetres mesures. Prop d’acabar una etapa comences a preguntar-te si trobaràs un alberg on poder reposar forces. Lluny rua San Pedro està encara, porta Francina un poc més, tanmateix l’ànim de decaure no, t’ho proposares fa temps i tu de voluntat en tens. Allà al Camí mil·lenari quan arribes al final en peus enfront l’Obradoiro et faràs el preguntat: Què més plaer em donà? El temps caminant emprat? Haver arribat ja? Quedar-te bocabadat admirant del Pòrtic de la Glòria les meravelles que hi ha? O saber que al meu cos he vençut? Totes juntes alhora són el millor premi que el Camí de les Estreles m’ha donat. Ai, san Santiago beneit, no sé si tu volies que ha veure’t anara jo. Primer camí el genoll em vaig fracturar, els altres mal que bé quedaren, però de l’últim intent val més que res no digam perquè la nit abans d’anar-me’n escales avall vaig caure fent-me pols del maluc el Cotilo. Senyor san Santiago: ahí d’anar res de res? Malgrat què m’ha succeït caminant a Compostel·la volguera jo hi retornar. Has de saber, del Zebedeu fill, que després que el Botafumeiro l’encens escampe a l’església pujar a donar-te vull la ritual abraçada perquè encara espere bons amics els dos ser. Sí home, segur! Salva Abril, 2020
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Per si algú no ho té clar: el de l’esquerra de la foto sóc jo!