CABÒRIES D’un CONFINAT PEL COVID-19.DIA 43.

Diumenge, 26 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Quaranta tresé dia de confinament.Més de 280 morts.Els xiquets han pogut estirar les cames.Amb unes regles que no sempre s’han complit sobretot a les grans ciutats.Aquí a Quatretonda, pel que jo he vist des de la meua finestra, la semi-llibertat limitada s’ha fet amb coneixement i mesura.Encara que totes les regles tenen les seues excepcions. Aquells que més han disfrutat no ho podien dissimular :les seues cares brillaven amb llums de llibertats.

Què forta! Què dura!
la pesada resiliència!
ja esgotada la paciència
fem balanç:
milers de morts,
remors d'absència
i  roïna  pestilència
que ha vingut a fer malbé
com un colp sec a trenc sobtat
sense misericòrdia
ja llunyana és la victòria
ja palesa és la presència,
de la mort.


Un munt d'ànimes
ploren des del silenci
del no retorn
misereres d'innocents
que mai acaben:
partitures dolentes
tristes i macabres


 Patètics pentagrames
als balcons de carnaval
transformats,transmutats 
en les dances de la mort.

Calleu!
Respecteu!
feu silenci!
Pregueu!
Prou d'altaveus:
 no disfresseu
la tristor!