CABÒRIES D’un CONFINAT PEL COVID-19.DIA 43.
Diumenge, 26 d’abril de l’any del Senyor de 2020.Quaranta tresé dia de confinament.Més de 280 morts.Els xiquets han pogut estirar les cames.Amb unes regles que no sempre s’han complit sobretot a les grans ciutats.Aquí a Quatretonda, pel que jo he vist des de la meua finestra, la semi-llibertat limitada s’ha fet amb coneixement i mesura.Encara que totes les regles tenen les seues excepcions. Aquells que més han disfrutat no ho podien dissimular :les seues cares brillaven amb llums de llibertats.
Què forta! Què dura! la pesada resiliència! ja esgotada la paciència fem balanç: milers de morts, remors d'absència i roïna pestilència que ha vingut a fer malbé com un colp sec a trenc sobtat sense misericòrdia ja llunyana és la victòria ja palesa és la presència, de la mort. Un munt d'ànimes ploren des del silenci del no retorn misereres d'innocents que mai acaben: partitures dolentes tristes i macabres Patètics pentagrames als balcons de carnaval transformats,transmutats en les dances de la mort. Calleu! Respecteu! feu silenci! Pregueu! Prou d'altaveus: no disfresseu la tristor!
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS