Seleccionar página

NO TINGUEU POR DE DIR QUARTONDÍ -INA

Arran de la darrera entrada de QD dedicada a la Quartondina Núria, la qual felicitem des d’aquestes pantalles, hem de dir que no hem pogut sostraure’ns, ni apartar la vista del titular, sobretot i concretament pel que fa al gentilici “quartondins”, que en la seua forma inclusiva indica la procedència de Núria, de Quatretonda en aquest cas. Un ús d’un gentilici que ens alegra -i sabem que no ve d’ara- perquè d’alguna manera ens sentim acompanyats en la comesa de situar en el mapa de les lletres el referit gentilici de “quartondí –ina”.

I si el gentilici va estretament lligat a un topònim, a un poble, ciutat, comarca…, és a dir, que no existirien els “valencians” sense la ciutat de València, posem per cas, en el cas present no sabem si els quartondins relacionen directament aquest gentilici amb Quatretonda, més encara si és acceptat o, dit d’una altra i millor manera, si el veuen com a propi, no debades si, com ja s’ha dit el gentilici és el topònim, ens preguntem si el topònim –històric- de “Quartonda” del qual tenim una única i cabdal referència escrita, nogensmenys que en el Llibre del Repartiment del rei Jaume I, és reconegut com a propi.

  • Facebook

Perquè d’això es tracta de coneixe’ns, de saber un poc més de la rica tradició gràfica del nom del poble, de saber que tenim dos gentilicis, un a partir del nom actual: “Quatretondí –ina”, que podem dir popular i l’oficial. I un altre a partir del nom anterior del poble, és a dir, “Quartondí –ina” que d’alguna manera podem dir clàssic, tot i que ja sabem que no té el “classicisme” d’altres gentilicis com “tarraconense” (Tarraco), Ilerdense (Ilerda –Lleida) o Ilicità (Ilici –Elx). Així i tot no deixa de ser una forma històrica.

Que tampoc es tracta, si és el cas que algú arribe a pensar-ho, de contraposar un gentilici i l’altre, ans el contrari, com no podia ser d’altra manera, més encara si qui subscriu va signar l’informe perquè el gentilici oficial del poble fóra el de “Quatretondí –ina”, que com de normal es forma a partir del nom actual. Al respecte encara podríem trobar en alguna relació o diccionari de gentilicis la forma “quatretondà –ana”, que era l’acceptada per lingüistes, com Andorrà –ana o Alcoià –ana. Així el trobarem a l’entrada Quatretonda del diccionari Alcover-Moll, amb la particularitat que en l’entrada del topònim històric “Quartonda” el gentilici arreplegat ací és el de “quartondí –ina”.

És clar per tant quin és el nostre gentilici, popular i oficial, “quatretondí -ina”, cosa que no lleva perquè n’utilitzem un altre d’històric, no debades som els actuals habitadors del poble però no hem estat únics, i la prova és el topònim Quartonda. Per això no “hem de tindre por” d’utilitzar aquest gentilici, “quartondí”, amb l’avantatge afegit de ser bastant còmode de transcriure amb l’estalvi d’una síl.laba. I ja no parlem de la riquesa de comptar amb un doblet, només a l’abast de pocs pobles. Gens malament per a un poble amb “poca història”.

Altrament s’ha de dir que els gentilicis –més encara en èpoques passades i en comunitats menudes- eren poc utilitzats, sobretot del propi, perquè s’usaven més per a referir-se a la gent d’altres pobles, no debades parlem de “mosatros, o dels de Quatretonda, o la gent d’ací…” així que no ens sembla haver sentit poc, almenys parlant, cap gentilici propi. De fora estant, és a dir, forasters parlant de nosaltres sí, i com no podia ser d’altra manera utilitzant el castellanisme –ERO, amb el resultat de “quatretondero”, molt utilitzat en general –i no només per als de Quatretonda. Un castellanisme morfològic que, tot s’ha de dir, ja té una llarga tradició entre nosaltres, segles diríem, com és el cas de “la senda dels Garroferos”, molt productiu per a referir-se a activitats o oficis com l’apuntat ara. No és per tant el cas dels gentilicis en –ero que en general tenien un sentit “depreciatiu” però dit amb estima. Un altre “il.lustre” gentilici, castellanisme declarat també almenys quan deriva d’un topònim actual, és el de “Quatretondense”, cas de la Unió Musical, amb una certa tradició.

I acabem ja senyor director com hem començat “Quartondins pel món: Núria Benavent”, un exemple que fa el seu paper. I no crega que ens oblidem del gentilici “quatretondenc –enca”, també nostre, tot i que en aquest cas de caràcter especialitzat o temàtic, és a dir, referit a les publicacions de “la Quatretondenca de llibres”, la bq, gentilici al cap i a la fi.

benavent

 1,103 total views,  4 views today

The following two tabs change content below.
Avatar
  • Facebook
  • Facebook

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Avatar
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Benavent (see all)

Sobre el Autor

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics