CABÒRIES D’UN CONFINAT PEL COVID-19.DIA 56.

Dissabte, 9 de maig de l’any del Senyor de 2020.Cinquanta sisé dia de confinament.Des del dia 43 de confinament no havia escrit per no fer-me cansino,avorrit i pesat com aquells.Des d’aquell dia algunes coses han passat.»El comité d’experts que regula la situació a les Espanyes és secret nacional.Només sabem del senyor Simón. El nombre de morts de cada dia s’ha reduït a 200.Encara una barbaritat!

Ara les Comunitats Autònomes entren en concurs per a la la malsonant «desescalada»:les fases o etapes per arribar a l’orgasme de la «nueva sociedad», «del nuevo mañana».Tot açò em sona a pel·lis catastrofistes que tantes vegades hem vist a la quatre i a la sexta els avorrits diumenges tediosos.La rebaixa de la catàstrofe vírica ens ha permés algunes alegries :passejar,córrer i respirar una mica de llibertat camperola.A l’obrir-se els torils (no sé si es dirà aixi-ho consultaré amb ela assessors lingüístics-) la gent ha entrat amb la síndrome de la carrera i la cosa s’ha desbocat o se n’ha eixit de mare.La bogeria.Oh, bogeria! Dolce bogeria!

La llibertat, encara està molt castrada per aquest Estat d’ alarma.No sé si la castració serà reversible algun dia però aquest malson sembla etern i les conseqüències no les sabem exactament.I tardarem.El millor de tots estos dies ha sigut la historieta gràfica que ens ha lliurat el nostre col·laborador Jesús Tarrassó i que Qd publicà fa uns dies.Aquesta història gira al voltant del Covid-19.Us aconselle la seua lectura i a més, gratis! Debaes!

Avuí mateix ens assabentem de la suspensió de les Festes de Sant Pere d’enguany.Era d’esperar.Es una mesura pròpia i escaient als temps que estem vivint. A l’any que ve més i millor que es diu.Si Déu vol.Un error seria intentar traslladar Els Bous de Sant Pere fora del seu temps, lloc i forma.Seria una extrapolació fora de lloc i absurda. Intentar mitigar el populisme amb pegats no és la solució crec jo.