PLORAR JUNT LA MAR
PLORAR JUNT LA MAR Junt la mar estic. El peus sobre l’arena. No sé si plore, o és la pluja que corre ulls avall? És dolç el seu sabor? És agre com l’aigua de la mar? Només sé que tu no estàs! Eres l’ombra que he vist surar sobre les ones? Què prompte t’esvaeixes. No hi hagué un adéu, cap paraula. Saps que estic plorant? Tot és un ahir. Vindrà un demà, i tu no estàs! Fort pronuncie el teu nom. El remor d’una ona el segresta. No el pots oir? Et cridaré una i mil més. Les llàgrimes es fonen dins la mar, són un missatge que t’envie..., On no sé tu estàs. No veus que estic plorant? Arribares a voler-me? Pots tornar? Torna! No saps que a soles estic? El Sol tímid aguaita entre el núvols. La pluja se n’ha anat. L’astre que ens dóna vida demà eixirà novament, i tu no estàs! A casa vaig a soles i trist, caminant a espai, desconsolat, Què dolç és plorar junt al nostre mar! Del llibre GERMANIES Maig, 2020
384 total views, 2 views today
The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Latest posts by Salvador Alberola (see all)
- EL BOU DE UOL ESTRIT - 1 julio, 2020
- SOMNIAR SOMNIANT - 21 junio, 2020
- PUESTO YA UN PIE EN EL ESTRIBO… - 16 junio, 2020
- NO T’ADONES, NO SAPS - 2 junio, 2020
