NO T’ADONES, NO SAPS
NO T’ADONES, NO SAPS No ho saps, No t’adones, Els tens ahí quan estires la mà, t’obrin els braços esperant que allí arribes. T’agarren amb força. T’estrenyen junt al cor. Et creus estar segur davall d’eixe refugi que ja el mal ha passat perquè ells no l’han deixat entrar. Qui seran eixos éssers que des de sent tu un nadó vas buscant? Són un benfactors gegants? T’has passat nou mesos oint els batec d’un cor. Un indret meravellós on t’has sentit acaronat, protegit. On has viscut sense saber, ni intuir tan sols, quin és el món que t’espera..., hi estaves tranquil. No ho saps, no t’adones, no eres conscient de què aquell que plorava en veure la primera llum, era el fruit d’ajuntar parts diferents, estranyes sí, tanmateix fusionades per una abraçada d’entrega, de desig apassionat, de fer-se’n de dos un. I arriba un dia, fatídic sempre, que busques, que intentes acudir no saps on, i no trobes ja els braços que milers de vegades et salvaren del perill. Regires dins del teu cap. Vas corrent pels amagatalls del cervell intentant trobar-hi els records d’aquells benfactors gegants que un dia que Fat, divinitat que regeix el destí de les persones, decidí que s’esvaïren. No t’adones, no saps, que allà a l’Orbe immens esperant-hi estan els àtoms, ―que al passat un ésser només foren―, a ajuntar-se tornen. I apareix el dia, el moment ―amic que dins de mi m’acompanyes des que vaig vindre a aquest món―, que saps, que t’adones al remat, qui són aquells benfactors gegants que t’acaronaven i et llevaven la por. I tu et sens deutor, voldries saldar el compte, si bé creus, eres conscient, que ja tard has arribat. Tot i que al remat tens clar ―que els benfactors gegants que tu veies, aquells que t’allargaven el braços perquè et sentires segur―, de què tot t’ho feien..., de gratis! Salva
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
