LA PLUJA I JO
M’agrada que la pluja acarone els meus sentits i em deixe interactuar amb ella.Passejar un dia de pluja pels voltants de Quatretonda sentint les gotes estampant-se contra el paraigûes alhora que la terra comença a expandir el parfum que provoca la simbiosi de terra-aigua als primers estadis, només ho puc igualar a l’olor de la flor del taronger a les primeres primaveres hortícoles de les poblacions conreadores del taronger.
Serà que l’olor a terra banyada per l’aigua de la pluja desperta instints amagats al subsconcient des dels primeres instants de la creació ;aigua i terra són l’0rige de la vida, el despertar a l’esperança i gran sensació de benestar.
Moments que provoquen sensacions i records en el temps i en l’espai.Records d’infantesa,d’aventures,de vivències reals i imaginàries.I sempre Machado al meu pensament: «Una tarde parda y fría de invierno. Los colegiales estudian. Monotonía de lluvia tras los cristales.» Versos eterns els quals arribaren a mi a través de l’enciclopèdia Alvarez que tants bons records sempre desperten.
La pluja i jo mantenim un romanç especial.M’agrada la pluja.Estime la pluja.Un idil·li que sempre romandrà.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
