TINC UN POBLE QUE NO ÉS MEU

TINC UN POBLE QUE NO ÉS MEU

Tinc un poble que no és meu.
I si no és meu:
per què dic que el tinc?
***
Jugar amb les paraules és fàcil,
només he d’ajuntar lletres,
lletres que en estar juntes
probable tindran sentit.
***
Volguera dir tantes coses
d’eixe poble que no és meu
que se m’amunteguen les lletres,
són totes les de l’abecedari
que a una volen eixir.
***
Jo que d’escriure estic manc
intente semblar-me a Cervantes
i ací està aquest treball
que no sé com acabarà
perquè autors com el del Quixot
no mai n’han nascut després.
***
En el poble que no és meu
els primers passos doní
agarrat de la mà de ma mare
junt la iaia Maiteresa
que per malnom deien Redonda
sense saber jo el perquè.
***
En el poble que no és meu
vaig aprendre una llengua
que se’m ficà tan a dins
que mai he renunciat a ella
i de segur estic
que el dia de l’últim viatge
amb eixa parla diré adeu.
***
En eixe poble que no és meu
vaig aprendre una lliçó:
que l’home gregari és
i que no serà mai ningú
si no se sent membre d’un grup de persones
amb les que puga recolzar-se
quan arriben les desgracies
i les alegries també.
***
No importa gens si la sang
que per les venes del grup corre
és la mateixa o no,
car la família te la donen gratis,
els amics de veritat no.
***
Aquesta idea vaig rebre
vivint la meua infantesa
en eixe poble que abans ja he dit
que no és meu.
***
I ara que la meta lluny no queda,
que en qualsevol revolta del camí
trobar-la es pot,
amb plaent intensitat
repasse i satisfet recorde
tot el que jo he rebut
de la gent que hi he trobat
en eixe poble que meu no és...
***
No és meu, no,
perquè si fora...
Un altre dia ho diré!

Salva,Agost de 2020

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.

2 Comentarios