Seleccionar página

ESTIC ASSEGUT A CASA MIRANT EL BLAU DEL CEL I NO SÉ PER ON TIRAR

  • Facebook

   Pense i pense amb la pandèmia. Què és açò que ens aclapara? Mai m’havia sentit igual. No sé per on tirar.

   Savis doctors escriuen i parlen als diaris, als “arradios”, a la tele, a les xarxes d’Internet; sembla que només volen que informar-nos però al remat la gent, cada dia que passa, més desinformada està…, almenys jo això crec.

   Tanta noticia ens ompli d’un amarg gust la boca que amb mi ha aconseguit frenar la marxa que malgrat els anys que ja la duc alentint com ara està movent-se no sé si amb una paràlisi es vindrà.

   Allà al més fons de mi, on l’altre meu jo s’amaga, una veu a cau d’orella em diu que “el mourem” no me’l deixe que si em quede parat, ―com l’estàtua del Lot bíblic―, ja no seré jo mai més aquell que he conegut des que era un monyicot…, i sé que si em pare, a rengló seguit com la sal em desfaré en el no-res!

   Gràcies pels teus consells amic que m’acompanyes, eres el que sempre has estat hi quan t’he necessitat.

   Ho diré fort als quatre vents, eixos vents que Salvauret, mon pare, em va ensenyar a conèixer pujant dalt a la Talaia i fent-me mirar cap a Ponent i a Llevant, a la Tramuntana i el Migjorn… Com estic perdent oït xillaré com mai ho he fet: vull tornar a mourem i caminar!

   El crit no sé si tindrà eco, tanmateix jo em pregunte sense molta fe amb la resposta: m’oirà ningú mai?

   Tancat a casa, assegut a la vella cadira, ―que un dia de la família fou―, espere que les ones sonores traspassen la dura paret, si bé m’adone ―i en sóc ben conscient―que més enllà no aniran perquè pel que estic veient les generacions més joves, ―igual totes no―, ni cas fan al perill que la pàssia està duent-nos. Ells creuen que són immunes car els pocs anys que damunt duen d’escut es va a servir.

   Innocents no saben que des del principi del temps l’Univers va a la seua fent i desfent al capritx ―de no sé sap quines lleis―, trencant i tornant a fer com quan xiquet jo jugava, al “cap i nou” amb el fang del camí Serra, allà prop del “xalet”.  

   És la ignorància norma obligada que els mortals apliquem sens calibrar si serà dolent o un èxit el resultat final de cadascun dels quefers que pel camí de la vida ens trobem?

  No volguera jo que fóra així perquè el desconèixer la historia, com ha sigut costum inveterada, ens fa als ignorants humans repetir-la una i mil sense traure de l’experiència fruit que impedisca al personal entropessar novament en el cudol que ens trobem dia a dia.

  Estic assegut en casa mirant el blau del cel i no sé per on tirar.

Salva

Agost, 2020

 346 total views,  2 views today

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

Sobre el Autor

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics