EL BOSCARRÓ (part 1)

I ara! El Boscarró? Què fem fora el Buscarró? Tampoc Buixcarró és bo? Noms tots dos de sobra coneguts i sempre utilitzats pels d’ací i pels de fora, per no parlar d’altres no tan vistos com ‘Buxcarró’, Buigcarró o ‘Biscarró’, però, quants noms té aquell roquissar fronterer niall de precioses pedres? On treu cap posar nous noms si més aïnes no coneguem bé els que tenim? Tant Buscarró o Buixcarró s’hi troben ben arrelats entre els quartondins, producte d’un ús immemorial, encara que possiblement siguen tan coneguts per fora com desconeguts per dins.

La cosa és com dieu, certament, i no obstant això no deixem de preguntar-nos perquè no n’hi ha unanimitat en la denominació de tan senyer massís, o perquè en un mapa de l’Institut Geogràfic Nacional, per exemple, ens trobem un “barranc de Buscarró” a la vora d’una “serra del Buixcarró”, també en fullets editats per l’Ajuntament trobem aquests doblets, Buixcarró en el mapa i Buscarró en el text. Doble denominació que no ens resulta gens estranya però que ens obliga a qüestionar-nos el perquè, és a dir, l’origen, el significat, i més encara si no convindria algun tipus de criteri d’ús i normalització del topònim.

El problema és que tenim poques respostes, i de les que tenim ningú ens assegura que siguen les correctes. Això no obstant podem recórrer a arguments d’autoritat per conéixer un poc més l’estat de la qüestió, com per exemple el de Jesús Alonso que en 1957 escriu: ‘Buixcarró –acaso Buxcarró-, en fin, lo llama la gente instruída, por lo común castellanizada, contra la parla general indígena que denomina Buscarró’. De les seues paraules entenem que ‘Buixcarró’ podria ser un castellanisme lligat al comerç i marca comercial del marbre de la Pedrera, tal com abona l’investigador Abel Soler quan diu que Buscarró ha donat origen a la denominació tipològica de “marbres de Buixcarró”, pronúncia castellana que s’ha imposat en els escrits. Una altra cosa –i parlem de toponímia- fóra demostrar-ho, però té sentit. Sobre açò, i de manera anecdòtica, tenim que fa uns anys -alguns ja- es creà ací l’associació “Amics del Buscarró” i un temps després a Barxeta nasqué l’associació en defensa del Massís del Buixcarró, tot i que van tardar pocs mesos a bescanviar-la (normalitzar-la?) per Boscarró.

I no obstant això, la dualitat Buscarró/Buixcarró per a la nostra muntanya ve de lluny, ja que trobem exemples d’ambdues formes en publicacions de finals del XVIII, cosa que no lleva perquè aquest doblet, en general, apunte cap a una mena de diglòssia, això és, manejar Buscarró per a usos més informals, de la parla, mentre Buixcarró quedaria més reservat per a usos formals, escrits, i sobretot en castellà, d’on possiblement l’apreciació de considerar castellanitzada la forma Buixcarró. Aquesta doble especialització, culta i inculta, per dir-ho així, es fàcilment constatable quan Buixcarró, en la seua forma escrita, és la més utilitzada, almenys fins als darrers anys, en tota classe treballs, estudis, assajos, mapes, i documents que li han atorgat, si més no, una pàtina de nom oficial, culte o correcte. Així i per posar un exemple, el nostre cronista Juan Alberola “Cinto”, en les seues cròniques de premsa cita el nom quinze vegades, tretze en format Buixcarró i dos en Buscarró.

EL BUSCARRÓ

Tal vegada, Buscarró, siga per a nosaltres tot resseguint les petjades d’estudiosos i de la documentació la més fàcil d’explicar, sobretot quan el topònim forma part de tot el territori de la llengua comuna, no debades de Buscarrons n’hi ha des de Catalunya a Alacant, també en territoris de la Franja (l’Aragó de parla catalana), d’on resulta més senzilla que no pensem la seua etimologia quan Buscarró s’explicaria per ser un diminutiu de Bosc (+ el sufix antic de diminutiu –arro/ó, com en alteró, botifarró o carreró). La parla habitual, que tendeix a la disgregació s’encarregaria de transformar la o àtona inicial en u, és a dir, Buscarró de Boscarró, com “Juan” de Joan, “Jusep” de Josep, “juventud de joventud o “munpare” de mon pare. Una explicació lògica que mostra com Buscarró-Boscarró són un mateix denominador, és a dir, Boscarró, amb variacions comunes de la parla.

I si l’etimologia del topònim apunta que Boscarró siga la forma original un mapa de 1588 ens ho confirma, no debades és un document de gran importància tant per la seua antiguitat (finals del XVI), com per la proximitat, no debades parlem del plànol traçat el 1588 per a la divisió i assignació de terme de la nova vila de Quatretonda on, de manera clara i lletra per lletra s’hi llig “Boscarro”, el de la nostra serra i no qualsevol altre lloc. També significatiu, per tractar-se del cadastre, és l’exemple del Buscarró del mapa cadastral del terme de 1905.

I si Boscarró (Buscarró) ve certificat per la parla, la tradició i la documentació, el problema, tot i que anecdòtic diríem, perquè més cosa és del sentiment, perquè un boscarró no significa altra cosa que un bosquet (diminutiu també de la mateixa arrel, bosc, més el sufix més modern –et), i que en castellà ve a ser un bosquecillo, significat (sentiment?) que sembla no s’adiu, si no es contradiu, aplicat al conjunt serraler de la importància i història del nostre Boscarró. Una sensació de la qual també n’ha parlat Javier Terrado referint-se al Buscarró del municipi aragonés d’Arén/Areny, (la Franja), tot dient que: “la doble sufijación (-ó, -arro) aplicada a ‘bosc’ le da un valor diminutivo i depreciativo al mismo tiempo”.

I si en toponímia trobem aquesta varietat històrica entre els “boscarrons” (buscarrons) o els bosquets, que proper és el singular paratge del “Bosquet” de Moixent, talment passa en l’antroponímia on, a un històric Joseph Buscarró de 1683, es correspon un actual Sergi Busquets (Bosquets, plural de bosquet), jugador del Barça.

Continuarà, part II, Buixcarró.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 visitants

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES