AVANÇ TECNOLÒGIC

AVANÇ TECNOLÒGIC

    Parlava l’altre dia de nanosensors que s’introduirien dins de les persones i que ens ajudarien a viure millor, a aconseguir un control del nostre organisme que amb la rapidesa jamai vista pel galènic ―i possiblement l’interessat― podrà saber-se que està passant-nos en un “santiamén Jesús”.

    El confinament dóna per tindre més temps lliure i utilitzar el mòbil guardant les distancies que recomanen les autoritats. El meu amic de Corbera m’ha cridat aquesta temporada i sovint hem xarrat del nostre passat professional:

      ―Voro tu saps que allò que imaginàvem que podríem fer si l’ordinador amb el que treballàvem tinguera capacitat d’emmagatzematge i velocitat? Pos, amic, ja està ací. Què pena que tingam l’edat que tenim, les coses que faríem!

       ―Conta, conta’m… ―Li deia jo.

      ―Diu el meu nét que a la Facultat estan estudiant un sistema per implantar un microxip dins de l’ull d’un pacient que activa la retina amb la llum que rep, crea una senyal elèctrica i aquesta senyal elèctrica es transforma en informació que envia al cervell igual com ho fa l’ull sa.

       ―Rei, això és vell, ja du temps fent-se. No ho llegires en eixe llibre que et vaig enviar?

      ―Sí, sí… Esperat! Tu recordes al Gran Mekong de los Wiganes, de la serie Diego Valor de quan érem xicons. Sí, que podia dirigir una cadira voladora amb el pensament? Pos estan provant-ho ja! Envien senyals a l’ordinador i aquest contesta amb altres senyals. La connexió directa que tu i jo somniarem.

       ―Més del llibre famós, no?

      ―Que no Voro, que no! Que la “red d’ordinadors i persones connectades amb el pensament” ja està quasi, és qüestió de invertir diners.

      ―Les coses que es podran controlar. Els que manen sabran lo que pensem sense preguntar-nos. No et dóna por?

      ―I a tu que més te s’hi dóna? El progrés, és el progrés. La pèrdua de memòria que estem patint s’ha acabat, en eixir eixe hardware  al mercat el software està fàcil. L’anàlisi el podíem fer tu o jo, no creus?

      ―Bé, amic. Encara tens problemes per a dormir?

      ―Per què ho dius?

      ―Per les pastilles eixes que prens. No estaran provocant-te al·lucinacions  i creus que tenim ara 25 anys?

      ―El meu nét em diu que la cosa va avant, ell sí que en té 26.

   Deixàrem de somniar i parlàrem de coses de la salut…, com és normal no? Però jo m’he quedat amb el regomello…

   Un altre dia escriure amb més formalitat sobre el possible futur de la tecnologia i la utilització fraudulenta de l’esser humà.

   Si vos abellix, clar.

                                                                                                          Salva