Seleccionar página

ELS NOSTRES NOMS: EL BOSCARRÓ (PART FINAL)

Els nostres noms: EL BOSCARRÓ (part Final)

CONCLUSIONS

No cal ni dir que aquell serradal que pel nord-est fina el terme de Qda, embarassat de rica pedra que l’home ha anat esventrant a mesura que han passat els segles, rep la doble denominació: Buscarró – Buixcarró, ambdues avalades per una llarga tradició tant oral, com escrita o documental. Ambdues formes si no avalades, almenys acceptades, per l’ens normatiu valencià, no debades el diccionari de l’AVL du l’entrada “Buscarró” però amb la doble transcripció fonètica, és a dir, la de l’anterior més la de “Buixcarró.” Igualment, i com assenyala el professor Casanova, les dues han estat recollides en les publicacions oficials de la Generalitat.

Altrament, però, un document de singular importància per la seua antiguitat (1588), com per tractar-se d’un plànol del terme elaborat per a servir de base en la divisió del terme general de la baronia de Llutxent en l’assignació de terme a la vilanova de Quatretonda, apareix grafiada la forma “Boscarró”, d’on és fàcil concloure que, com recull qualsevol diccionari de la llengua, ‘boscarró’ és un diminutiu de la veu ‘bosc’, afegint el sufix antic -arro, amb el significat de ‘bosquet’. Lematitzada o fossilitzada la veu ‘buscarró’, és a dir, esdevinguda fosca i sense significat per als parlants, quan tenim la necessitat de formar un diminutiu, recorrem de nou a la partícula o sufix de diminutiu, ara més modern, és a dir –et, i ja tenim fet el “Buscarronet” (bosc+arro(n)+et), vaja, i en castellà literalment ‘el bosquecitito’.

PROPOSTA

Tot i que el professor Casanova parla també de la plasmació d’aquest topònim de dos maneres diferents Buscarró-Buixcarró, deguda al respecte a les varietats dialectals i a la dificultat de saber el seu ètim exacte, pensem que s’havia de normalitzar (oficialitzar, si voleu) la denominació de “Boscarró” per al nostre massís i pedrera, cosa que mai no significa que considerem incorrectes, o no usables els “Buscarró” o “Buixcarró”, per la tradició comentada que els atorga carta de naturalesa, i perquè són un únic nom “Boscarró i Buscarró”, igual que ho són d’únics “Josep i Jusep”,i fins i tot ho seria també –el mateix nom- “Buixcarró i Buixcarró”, si és encertada la teoria en el sentit que només es tracta d’una variant, d’una castellanització –antiga- de Buscarró.

Una normalització toponímica del nom “Boscarró” que, ni que siga, s’hauria de consultar a l’organisme corresponent, la qual podria acabar amb els dubtes pel que fa a la seua denominació, i sobretot acabar amb aquella diglòssia que d’alguna manera considera “Buixcarró” el nom oficial i correcte, el dels llibres, sobretot escrita en castellà, però no només, mentre que “Buscarró” quedava per als usos informals, de la parla, de menor alçada cultural, és a dir, per al valencià. A més d’enllaçar amb la forma escrita i històrica dels nostres conveïns del segle XVI.

A BANDA D’AIXÒ

Relacionada amb el topònim però des d’un vessant més comercial, no lingüística, és a dir que parlant de la marca ‘Buixcarró’, de la pedra, un fet que entenem ve d’antic, i que per al cas significa que ja no sabem identificar el marbre de la nostra pedrera, perquè ara trobem que es parla de marbre ‘Buixcarró’ o ‘Buscarró’, així com dels diferents tipus o classes de pedra d’una manera genèrica, és a dir, referida a qualsevol mina de la zona; si fins i tot s’ha traslladat el nom, en diminutiu per a seguir la tradició, a una pedrera de terme veí anomenada així, ‘Buixcarronet’ o ‘Buscarronet’, tot i que també la trobem denominada “Buixcarró”. Difícil d’escatir per a un profà de tota aquella teranyina de noms de pedreres o marques de pedra que totes juntes remeten a un únic nom, el Boscarró.

 180 total views,  2 views today

The following two tabs change content below.
Avatar
  • Facebook
  • Facebook

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.
Avatar
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Benavent (see all)

Sobre el Autor

Benavent

El professor Rafael Benavent és un erudit i col·laborador de QD des dels inicis de la revista.Cronista Oficial de Quatretonda, amb el seu estil tan genuí,ple d'enginy i objectius didàctics ens delita a tots aquells que el llegim. Escriptor,assagista i un fum de coses més...ens enriqueix i il·lustra. L' estima al seu poble és manifesta a cada lletra que escriu.

2 Comentarios

  1. Pepe

    La conclusió-encara que era d’esperar- tè la seua lògica.M’agrada «Boscarró».

    Responder
  2. Avatar

    La paraula oïda a casa ―i que per a mi s’ha quedat allà dins―, és “BUSCARRÓ”. Potser eixa siga la raó per la que m’agrada, també perquè sempre que parlem, i quasi sense ser-ne conscients, tendim a economitzar fonèticament .

    Mentre estic escrivint, “provant, provant” BUS… a mi m’ix més ràpid i còmode que BOS….
    Amb les de BUIX…, no entre perquè: DOCTORES TIENE LA IGLESIA.

    Gràcies una vegada més, senyor Benavent, per les seues aportacions.

    Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics