EL PLAER D’ESTRENAR LLIBRES DE TEXT HA MORT.
Era un dels plaers de la meua vida d’estudiant. Cada nou curs esperava amb molta il.lusió i curiositat els nous llibres de text.A casa,podíen faltar luxes, però la cita amb els llibres de text era sagrada.Apropar-se a la llibreria «Gregori Maians» acelerava el cor només per a preguntar si ja havíen arribat el nous llibres de text.La collita,anava madurant poc a poc i així, el plaer es feia més llarg.Ja a les mans, fulletjar-los,acaronar-los,olorar-los una i altra vegada em proporcionava somnis i esperances: era el plaer per la cultura, i les ganer de saber i lluitar.
Avuí, el plaer d’estrenar llibres de text ha mort. LLibres vells,greixosos,rallats i alguns desfets.Eixos són els llibres de text que esperen cada any als nostres xiquets: sembla ser que més que atreure’ls els repel·leix i allunya de l’experiència meravellosa de tenir entre les mans un llibre nou, un tros de cel.És la moda dels «bancs de llibres«.El segle XXI ens ha dut aquestes pràctiques pseudo.Propagandísticament i en teoria, tot és meravellós.La pràctica,dista molt de la realitat.Hi ha coses que per la seua lògica són d’un sol ús, com per exemple el paper higiènic.Quina pena.Els nostres infants ja no saben o no poden viure l’experiència d’estrenar un llibre.
Els temps canvien. I els costums.Irremediablement.Per al 90% o més de la població ja no és possible anar al corral i arreplegar els ous acabats de pondre.O munyir la cabra i beure la seua llet tan natural.O fer-se el pa del cada dia.O estrenar cada curs escolar els llibres de text, companys de viatge camí de les nostres escoles.
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
Pepe, estimat vehí i professor: No cal aportar dades de la meua insolvència al respecte i, per tant, sobre la idoneitat o no a l’hora d’avalar el que vosté diu. Però la seua sensibilitat i arguments aportats em mereixen un 10. No soc qui ni tinc autoritat per atorgarli-ho, ni crec que li servesca de res més enllà de comprovar el vore compartit que els xicotets detalls en que anem configurant nostres preferències en lo quotidià, també devem considerar-los importants. Celebre la seua observació. Celebre entrevore-hi el sentiment d’un poeta que ens involucra.
Veu vostè, senyor lo Director, a mi n’havien dues coses que “em portaven de calle” quan començava el nou curs.
Una era la vacuna del Tifus que em deixava una setmana amb calentura i sense poder menejar el braç (la ficaven al muscle) i l’altra el toll de llibres nous que feien olor a paper i tinta.
En veure aquesta segona “cosa” estava dient-me que tenia que aprendre’m “de memòria” una altra vegada una retafila de reis, cordilleres, rius i “vaja vostè a saber” la caterva d’assumptes que a uns tios que no sabia on vivien, ni qui eren, se’ls havia ocurrit dir que jo tenia que saber-ho…
Si a mi el que volia era que passaren ràpids els dies i anar-me’n els dissabtes al poble jugar amb els amics…
Res, que açò de l’ensenyança no va amb mi!
Agraït com sempre a les seues lliçons don José!
Es clar que cadascú reacciona d’una forma diferent.El saber és el saber.Quant més…millor.M’agradava l’escola, m’agradava l’institut,m’agradaven les prefabricaes de la normal, ja que l’edifici propi estava a punt de caure als pocs mesos de ser inaugurat.M’agradava fumar com un carreter a classe…una altra cosa és que el tabac fa mal…diuen.M’agradava fumar en pipa, el «Craven»deixava una olor fantàstica.I m’agradaven els llibres nous…com que disfrutava mirant-me-los, olorant-los,fulletjant-los…Quant que m’agradava ser jove, ser xiquet…taula psada tots els dies…i…a viure la vida!
Molt agraït pel temps dedicat a les quatre línies que de tant en tant fique en aquestes finestres.Vosté per a mi sí que és una autoritat en la matèria.La seua humilitat el fa més gran encara.La seua prosa, quasi perfecta i molt pensada ens diu molt.Gràcies!