EL MEU QUEIXAL JA NO ESTÀ

Més de cinquanta anys ha format part de mi.Era jo.I ens han arrancat a un de l’altre.Una separació dràstica.Una separació violenta, amb sang pel mig.Una separació dolenta que ha deixat un buit testimoni d’absències.La convivència ja no era possible per que podia acarrear conseqüències no desitjades.De tota manera, jo estimava el meu queixal.Havíen gaudit de plaers, de diversions, de nits i dies.Cinquanta anys són molts anys compartint’ho tot.Companys d’aventures i viatges.Compartint confidències i secrets.Moments.

El meu queixal ja és record.Ja no és amb mi.El trobe a faltar.La seva mancança m’ha fet retornar a temps pretèrits.M’ha fet somiar i pensar en la temporalitat efímera.I a fi de comptes, al llarg del camí anem deixant signes i petjades.Anem deixant fins i tot, -com el cas del meu queixal-trossos de nosaltres mateixos.Equipatges lleugers.Ànimes plenes.