Seleccionar página

NIGHT CLUB “LA MOLINERA”

NIGHT CLUB “LA MOLINERA”

  • Facebook

He llegit una noticia hui en el diari i m’ha vingut al cap un assumpte de quan tenia jo uns catorze o quinze anys que comentaven els musics majors de la Unió  Musical de València un  diumenge que estàvem “tocant” en les festes de la Marededeu de Forn d’Alcedo o Campanar, no recorde bé en quina de les dos actuacions era…, no li fa, el cas és que després del dinar, al rotgle on estàvem mon tio Enrique i jo, començaren a traure els musics un tema que per a mi, un xicon educat als jesuïtes, era quasi pecat. No et dic que estaven parlant de les cases de putes que n’havia per València!

Resulta que menut rebombori s’havia armat perquè a casa de “La Molinera”, ―afamada, deien per tota Espanya, per la qualitat i pulcra com era la madama―, eixiren contagiats del mal de “dones” un cabàs de gent de tot tipus: des del gremi de productores, administratius, milícia, eclesial.., fins la classe dirigent de la cosa publica i a més els mariners de la VI FLOTA que acabaven d’arribar per primera vegada al port de València.

«Com podia ser? ―Replicava l’home que tocava la Tuba, el senyor “Colon” (així l’anomenaven els companys perquè era el que descobria el “millor gènere” i a un preu adequat)―, si doña Mercedes les té a totes controlades i cada setmana va el metge i les revisa per si des cas alguna no està massa catòlica?».

Jo res de res, estava més pàmfil que no sé que dir; no entenia el perquè mesclaven el ser catòlic amb “fer-ho pecant”. Clar, com després els incauts pecaminosos es confessaven… Però  ahí no acabava l’embolic, és que els “malalts”, sobretot els que eren fadrins i no tan acabalats com la resta, reclamaven que almenys tingueren una compensació dinerària per part de la madama per haver pescat la infermetat. Si bé ella els contestava sempre: «el que sale a la calle sin paraguas cuando llueve puede mojarse, esto es como jugar en la Bolsa: cuando inviertes, y a pesar de que te lo recomiende un asesor, se puede ganar dinero, sí, pero también perder y eso lo debías de saber tú que ya eres mayorcito, si no quieres arriesgar, lo mejor es quedarte en casa y te lo haces con la tuya».

Era flamenca i amb caràcter aquella madama, almenys és el que havia oït dir varies vegades al primer trompeta Calero i al del saxo tenor Domingo, que pel que es veu es conformaven en anar a “mercar” pel barri del Pilar i entorns; el jornal no els donava per a despeses tan elevades per poder mercar-se remeis fora del matrimoni.

Acabada l’actuació de la Unió Musical de València, allà al voltant de les onze de la nit, mentre caminant ens tornàvem a casa mon tio i jo li vaig preguntar:

―Tio, qui ha tingut la culpa de què agarraren eixe mal que diuen “tocat de dones”?

―Mira Salvadorín, tots tenen part de culpa. Doña Mercedes avisava als nous clients que podien agarrar-ho, però el que té major culpa és el que hauria de haver retirat a la que estava malalta abans de deixar-la treballar, perquè mira que d’això els metges saben un rato, saps? Miren i regiren, quan van d’inspecció a eixes cases, hasta la tapa del wàter. Això m’ha dit Colon, que ell, de tot lo món del percal, sabem que és un enterat.

―I per què no ho varen prohibir?

―I tancar la “tenda” a pany i clau? Ja aniràs enterant-te. Allí mulla hasta el lusero de l’alba i les ganes de “buidar” són com les de tindre cada vagada més diners: no se’n tenen massa mai, els homes sempre estem a punt. I no t’oblides tampoc: «ningun bombero xafa la manguera a un company», i el món està ple de bomberos.

Arribant a les torres de Quart jo ja no podia amb la meua ànima, des de les set del matí que m’alcí havia estat redolant per una bona part de l’horta tocant el Fliscorno, i és que només tenia catorze o quinze anys, ja he dit bans que no li fa. Malgrat el cansament que duia al damunt, aquella nit em costà adormir-me. En què consistia eixa malaltia d’estar «tocat de dones»? Qui tenia la culpa de no haver tancat la casa de putes? Serà de veres de què per allí en va gent de eixes classes com conten? Al retor de col·legi no li ho preguntaré perquè: què sabrà ell d’això! Senyor, quantes complicacions et venen en ser major…

Dins del cap no parava jo de solfejar: do, mi, do, mi, sol, do, si , la, sol, fa, mi, do / re, mi , re, mi , fa, re, si, sol, la, fa, reeee… De l’Hilarión Eslava primer.

                                                                                                                          Salva

PS ― Estàvem molt endarrerits. És que en aquells temps no teníem Internés i els diaris eren de paper…, i pocs…, no com ara, que de segur la societat tota ha progressat “ni se sabe”…

 394 total views,  2 views today

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

Sobre el Autor

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.

6 Comentarios

  1. Pepe

    Avuí en dia. aquell que no pica, vola.A eixes edats bon kilometratge marca el compta-quilómetres.S’ha prograssat tant i tant que els motors prompte gripen o s’engarroten.Els cotxes -com tot-no duren tant com abans.No passa res.L’absolescència programada…

    Responder
    • Avatar

      Vol dir amb això de “la obsolescència programada” que un dia els pocs dinerets que uno (o una, clar) ha anat estalviant durant tota la vida poden “gripar-se” com el motor del cotxe?

      Pot ser que vostè porte raó, recorde que en temps antic la gent els posava davall del “matalap” on dormia. Com ara son unflables, no sé jo…

      Responder
  2. Avatar

    Estimados lectores, no os quedeis en el literal de las palabras, trascender al verdadero mensaje que tan inteligentemente desliza. Para más pistas volver a leerlo y entendereis.

    Responder
  3. Avatar

    Ha hagut lectors que m’han dit que no sabien quina era la meua «postura» sobre l’assumpte dinerari y del «ahorro», i per si de cas no quedà clar he de dirvos lo seegüent :

    La intensa activitat dels estudis i treballs al dia de hui es el resultat clar que fomenta la prova repetida d’una novella evidència en contra, o no, de l’oposició eterna. En essència és un cicle de retroalimentació positivat pel refinament de les estimacions prou probables d’un esdeveniment present o futur basat en el moviment rotatori de l’insegur acostament dels fluxos negatius ja estudiats en repetides circumstàncies i, com és prova manifesta de l’estudi consuetudinari, ens marca el manifest abans subscrit de la inestabilitat que apareix a l’estat en el que es troba actualment la causa que per parts alíquotes anirà desgranant-se segons ens mostren els corol·laris que apareguen una vegada es valore la visió imparcial que del tractament han fet els experts.

    Espere que ara ja quede més clar que un ull de peix!

    Responder
    • Pepe

      Amén Jesús!

      Responder

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics