ANAR “A DONAR LLIÇÓ A CAL TIO JOSÉ EL COIXET “

ANAR “A DONAR LLIÇÓ A CAL TIO JOSÉ EL COIXET “

   No sé quanta gent encara en quedarà d’aquells que anàrem “a donar lliçó” a casa de mon tio José el Coixet al carrer de Sant Vicent on ―com vaig dir fa ja temps―, tenien muntat ell i la tia Elvira Alberola “elcortinglés” de Quatretonda.

   Aquests dies de reclusió, “per si de cas el xino”, m’he dedicat a ficar una mica d’ordre en la col·lecció de llibres i documents  que he anat acumulant durant aquests anys. De tant en tant he tornat a veure algun llibre que em retrotrau a la meua infantesa. El de la foto que he ficat com a presentació, possiblement, és un dels que més m’estime.

   No sé si el que vàrem aprendre de l’aritmètica era molt diferent del que rebíem a les escoles ―que com ja he dit per ací a QD alguna ocasió, deixí d’anar després de la primera comunió quan comencí al col·legi dels Jesuïtes a València―, si bé una cosa tinc clara: aquell home m’ensenyà no a ajuntar lletres i formar paraules, sinó a comprendre allò que estava escrit sobre el paper. Cosa aquesta difícil, i no sempre, la xicalla ho aconseguix com cal.

   Jo tinguí la sort de tindre un bon mestre amb mon tio José, possiblement ell va ser el que donà volta a la clau perquè al meu cap entrara el rall de llum que m’ha ajudat sempre a intentar trobar el sentit, massa sovint ocult, de qualsevol cosa escrita que ha caigut a les meues mans.

   Gràcies tio pel que feia vostè amb aquells xiquets…, i xiquetes, ah!

   També pel regal que em fèreu del llibre “El sombrero de tres picos”. He de dir-li que el conserve en un lloc privilegiat de la meua biblioteca…

                                                                                                                                             Salvadorín

PS ― Aprofitant l’escrit i com “Hoy las ciències adelantan que es una barbaridad…”, ―com diu el don Hilarión de la Verbena de la Paloma―: algú pot dir-me si al dia de hui aquesta poesia de Campoamor, que apareix  en el llibre amb el que llegíem quan anàvem “a donar lliçó” a sa casa, és feminista o masclista? I aquesta altra de “Las labores propias del sexo”?

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.