
POESIA IMPOLUTA,ARRELADA A l’AIRE…

L'ànima en estat pur tota una vida teixint paraules tan distants de la terra que fan pedre'm al laberint de les idees. Poesia bellíssima que no entenc: les muses juguen a l'enigma. La vida t'ha regalat el temps,l'entorn perfecte per a la recreació: la quietud, el paisatge i el teu paradís terrenal t'han donat els fruits de l'abundància creadora. Necessitats materials que només els déus de l'olimp tenen cobertes per l'eternitat des que vas nàixer el teu bressol ja era d'or. Temps i més temps de poesia filosófica,nua sense cap destorb que pertorbe la teua pau amb que alimentes les arrels sembrades a l'aire. Han fet que aquest jardí de metàfores ens regalara aquelles roses tardorenques.

El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS