Seleccionar página

el boson de higgs i l’educació dels nadons

el boson de higgs i l’educació dels nadons

Si no tenim prou forces per canviar l’actualitat, sí que podem influir sobre el futur dels nostres descendents. Amb la mateixa o més intensitat que es divulga això del Higgs haurien de aplicar-se els mitjans de comunicació amb les noves tècniques sobre l’educació dels «cagons». 

No hi ha dia que ací a les pàgines de QD i més encara, clar, als periòdics, les notícies més destacades estiguen dedicades als polítics i a la seua manera d’entendre l’assumpte aquest de la crisi econòmica i com solucionar-la segons els punts de vista que les regles de la seua corda els marca. No sé qui té la formula magistral per eixir el menys tocats possible, perquè eixir, eixirem, no us capia dubte. Quant? Deixem-ho per al futur.

Un dels altres esdeveniments que omplin la premsa a Internet, l’escrita sobre paper i no tant la televisió, ha sigut el familiar BOSON DE HIGGS, tan familiar quasi com la PRIMA DE RIESGO, que si molt m’apureu són semblants en la manera d’entendre allò què són, com funcionen i quines les forces que fan que tinguen tant de moviment que ens dóna més marejol que si anàrem sobre una barca de vetla llatina i dins d’una turmenta tropical.

 Una vegada ja vaig escriure per ací que amb açò de la Física no vaig traure mai bones notes, aprovava ben justet, i massa sovint després d’algun «suspenso» que altre. Sóc un negat i, si voleu, puc dir-vos que sé que hi ha cèl·lules, molècules, àtoms amb electrons i protons, i últimament també he oït parlar de neutrins, quarks,  gluons, fotons i com no…, de bosons. Alguna vegada li he preguntat a eixe amic meu, un dels que es meneja amb llibertat pel CERN,  i encara m’ho posa més difícil, vol explicar-me amb tota la bona voluntat del món l’estructura atòmica i què és la Física Quàntica, i rei: res de res! L’escolte amb serietat com ell s’ho mereix, però com no és gens «tonto» l’home, en acabar i anar-se’n, quan s’acomiada sempre em diu que un altre dia m’ho contarà de manera que ho entendré. Arrivederci ell, adéu jo! És que el xic és italià.

Després, en les nits  clares d’aquesta terra manxega alce el cap al cel i, això sí, sé mirar i trobar-hi bastants constel·lacions i conèixer el nom de les seues estreles principals; eixa mania l’heretí de mon pare, Salvauret Alberola, quan sent jo menut pujàvem a l’Atalaia i em feia saber les quatre coses que ell havia aprés —Ja ho he contat abans?— Intentava fer-me veure la immensitat  de  l’Univers i la poca importància que nosaltres tenim comparant-nos amb aquest, a més de dir-me com saber fer pronòstics del temps que, amb bon humor, a la fi em deia: «Salvadorín, al remat, igual pot ploure que no ploure. Demà t’ho diré». Jo l’escoltava i com qualsevol xiquet que veu en el seu progenitor la branca on agarrar-se si tens un perill, pensava: «quantes coses sap mon pare»! Amb això i tot, no volia que creguera que els homes no érem poqueta cosa; ell no sabia com explicar-ho, però deia que cadascú de nosaltres formava un altre univers tan important, o més, com aquell que hi veiem.

Les converses que varem mantindre al llarg del temps que ens deixava nostre treball i de manera especial en jubilar-se, em feren saber que l’escola del treballador de la terra pot donar-te una sèrie de lliçons que no s’ensenyen a la Universitat.

 Encara que els descobriments dels savis i els estudis que es fan i s’han fet des que els grecs desdeificaren els fenòmens de la naturalesa, l’home, aquest mamífer que en nàixer és el més indefens de tots, és l’única cosa que ens ha d’importar, qualsevol treball i descobriment que puguem aconseguir sempre ha d’estar encaminat a millorar el seu pas per aquest món.

No dubte que l’estudi del boson i tot allò que l’envolta ens durà beneficis als habitants del planeta Terra semblant com ho han fet els viatges a l’Espai amb tota eixa faramalla d’artefactes i instruments que s’han construït i que després han passat a ser d’ús comú. Potser que els coneixements del com està feta la matèria i aprofundir en el misteri que tan zelosament ens amaga, demà servisquen perquè ens facen avançar en trobar remeis a les infermetats i esmenar defectes que la madrastra natura no té en compte quan ens reballa sense mirament a la vida.

 Per a mi les divulgacions tan extenses dels progressos en l’estudi de la Física haurien de fer-se, sí, però no com una cortina de fum que amague altres realitats dramàtiques actuals. S’ha d’actuar sense exagerar massa perquè aquestes realitats quotidianes no ens passen desapercebudes fent-nos creuer que anem camí d’una nova existència que serà l’antesala del Paradís.

Hi ha altres aspectes de l’avanç de la CULTURA als que no li donem la importància que en té també i que representen aspectes fonamentals per al nostre futur com societat humana. Sabem que s’està progressant en el seu estudi, però no es transmet adequadament perquè puguen ser utilitzades pel gran públic. Potser que conscientment siguen ignorades en creure que la formació d’un xiquet des del primer dia que ve al món és una cosa que ja se’ns dóna debades als pares i està impresa en nostres gens i instintivament creiem saber què fer per modelar el projecte d’home que tenim al davant.

 Parlem molt d’EDUCACIÓ per canviar la societat. Creiem que aquesta només és la que es pot impartir a l’escola i a casa, sobre tot a l’infant i adolescent, si bé perdem de vista que ja des del primer dia el nadó en necessita si cal una particular i única perquè dependrà d’allò que hi fem que siga al futur un adult equilibrat.

 Jo no tinc solucions magistrals ni sé com eixir de la crisi on estem enfangats, lo que sí sé és que si els profans en la matèria ens ENTRETINGUEM MIRANT-NOS EL MELIC  per saber com solucionar la crisi actual i no atenem al canvi de sistema d’educació dels xiquets de bolquers poc estem fent. El futur que els espera no sé com serà, però podem profetitzar que el nombre d’alienats i éssers sense criteri augmentarà de manera exponencial si partim d’eixa mala educació que comença ja des del bressol.

La responsabilitat és nostra, de tots plegats els que formen una família i també de cadascú a nivell individual i de primer antuvi de la mare. Perquè un ésser adult siga independent hem de considerar que primer un bebé és completament dependent. I ací apareix el problema: ho deixem tot a l’experiència ancestral sense fer cas dels avanços que sobre l’assumpte s’estan fent posat els estudis que als últims temps els experts en dediquen. Amb tot crec que al gran públic no es transmés com caldria. Si volem adults que controlen les seus emocions correctament i d’aquesta manera aconseguir una millor societat, aquestes disciplines haurien de divulgar-se més. Hem direu que alguna cosa sí que es fa, però crec que a nivells reduïts i de manera selectiva només, perquè podem preguntar-nos: a hores d’ara que els iaios tant de temps dediquen als nets, per necessitat peremptòria s’entén, amb la seua experiència benintencionada sabran aplicar-la perquè els menuts afronten un  futur distint als que ells visqueren?

Com ho he fet massa llarg, us diré com en les series de televisió: CONTINUARÀ…, si voleu!

Salva

The following two tabs change content below.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Salvador Alberola

Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l'envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l'assaig i "les coses del seu poble" es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Salvador Alberola
  • Facebook
  • Facebook

Latest posts by Salvador Alberola (see all)

3 Comentarios

  1. Avatar

    Sr Salva,no sé si arribaré a donar-li una contestació de la mateixa altura que el seu escrit,però com diuen de vegades,almenys ho intentaré.
    Sempre e sentit dir què l’educació d’un nadó naix en l’entorn de sa casa,o siga la família,cert es què els temps des de fa ja uns 20 anys,no son els d’abans o siga ( 40 o més),jo que ja tinc 47 anys encara li tinc un absolut respecte a mon pare,ojalà puguera dir el mateix dels que hui tenen 30,20 o menys anys. Tal i com està la situació açò de la mala educació crec que anirà en augment,sembla que es vol construir des de la casta política,un pais » catetitzat «,més fàcil se’ls pot enganyar i mira què huí en dia ja en hi han molts… ( amb tot el respecte).
    El nadó des de que entra al ventre de sa mare ja no te billet de tornada,per tant te que tirar sempre endavant,siga com siga, aleshores cal donar-li allò què necessita en el seu moment però no més del que necessita,crec què l’abatoll tampoc es bo. Em viscut en un entorn on als nostres fills/es no els falta de res,però així i tot es pot sorprendre si li dic que a ma casa no hi han «Playstation» o la » wui » o demà,crec que no els ha fet falta. Amb la què es cau,i ens caurà, difícil està que l’ensenyament dels futurs conciudatans nostres puguen alçar el cap i tindre un entorn millor del que nosaltres em tingut i ho hem perdut,damunt poc fem per solucionar-ho de moment. Els iaios cada vegada estàn més preocupats per poder tirar endavant amb els seus què per l’educaió d’ixos mateix. El billet cap a la destrucció està comprat,PAGAT,I SENSE TIKET DE DEVOLUCIÓ, i cregam que ho dic quasi amb les llàgrimes en la cara,la societat està » acollonada «,ja ho vaig dir fa temps. ( aixì es guanyen les batalles)
    Ojalà estiga equivocat,temps al temps.

  2. Avatar

    Estem al ple de l’estiu, la «Prima de Riesgo» tocant-nos el nas, la calor sufocant no ens deixa descansar per la nit i els politics discutint si estan verdes o si estan madures…., i València sense un duro! No és el millor moment per calfar-se el cap amb un assumpte tan nimi com l’educació d’un xiquet de bolquers, o no?

    Jo crec que sí! Ho vulguem o no els que estem més prop seu no podem deixar-ho per a quan siga més «majoret», s’ha de treballar dia a dia, hora a hora des del moment que ve al món, perquè si no és així serem responsables per haver perdut un temps basic i fonamental. Ja no és vàlid el saber fer ancestral que ens ha fet veure’l com eixe ésser tan menut que dorm, mama, s’embruta i plora esperant nosaltres que comence a mostrar-nos signes amb els que comunicar-nos. De manera que no hem de deixar-ho «per a després» perquè eixe ésser, ja des del principi, sap com expressar-se quan vol dir-nos alguna cosa i és necessari que sapiem desxifrar amb claredat el seu llenguatge atés que ja s’està formant al seu cervell una sèrie de circuits o grups de neurones que corresponen a les imatges, situacions i emocions que està vivint; són successos novíssims als que s’enfronta per primera vegada ja que ningun d’aquestos li han sigut donats en nàixer, té que anar «fabricant-los» i emmagatzemar-los per poder tindre un cúmul d’experiències que li serviran per enfrontar el seu futur, únic i personal.
    Tanmateix és en aquesta fase primerenca on la velocitat d’aprendre és la més elevada que no mai tornarà a tindre i és hi on la mà i la dependència de l’adult és el que més ha d’influir perquè al futur siga un individu amb capacitat per poder tindre criteri propi i independent.
    Sembla que eixa dependència inicial ha sigut sempre dirigida per la criança tradicional exclusivament al manteniment físic del nadó, sense atendre, per desconeixement, a la construcció de la nova ment que hi dins del cervell està formant-se.

    Un bon amic, professor de la Facultat de Medicina, hem deia ja fa uns anys que no podia entendre com els pares, i l’entorn familiar en general, en veure plorar un xiquet de bolquers, inconscientment i de manera natural, intenten tractar-lo com a un adult sense adonar-se que eixa manifestació del seu estat està provocant-li una tensió emocional que no pot controlar com ho fem qualsevol de nosaltres posat l’experiència que hem anat adquirint amb l’edat. Ells no la tenen de cap manera, i si no som conscients que en deixar que les emocions estressants s’apoderen massa sovint d’aquestos, no atenent-los adequadament per fer-la desaparèixer amb rapidesa, pot produir-los trastorns físics i psíquics que els condicionaran per a sempre.
    Aquest amic es lamentava de la manca d’informació que existia, i existeix encara entre el gran públic, dels avanços que estaven produint-se dins del estudi del comportament humà i sobre tot que hi haguera tan poc d’interès per divulgar de manera fàcil i didàctica les noves troballes sobre aquest assumpte de l’educació dels «cagons».

    Vaig a deixar-ho ací, no tinc els coneixements ni estudis per aportar consells, si bé només volia que abandonarem una mica l’atenció que estem dedicant a la política i a les cortines de fum que ens fiquen al davant i pensarem que allò que estem obligats a fer hui amb nostres fills i nets, si ho deixem, no tornarem més mai a tindre altra oportunitat com aquesta.
    I no oblidem que l’educació comença des del primer moment que un ésser ve al món!

    Acabe con vaig començar:
    SI NO TENIM PROU FORCES PER CANVIAR L’ACTUALITAT, SÍ QUE PODEM INFLUIR SOBRE EL FUTUR DELS NOSTRES DESCENDENTS.

  3. Avatar

    Volia tornar a parlar sobre educació, i més si cal, de la relacionada amb els primers anys de vida quan l’ésser que ve al món està formant-se d’una manera vertiginosa i que els majors no sempre ens adonem, ho deixem a la costum i el devenir del pas del temps amb eixe saber ancestral que sembla creiem que sura per l’espai com ho fa l’oxigen que ingerim amb l’alenar.
    He vist que el director de QD ha recordat EL BOSON DE HIGSS I L’EDUCACIÓ DELS NADONS i hi veig, tornant-lo a llegir, que no cal repetir el que vaig escriure fa més d’un any. Només vull insistir amb la frase que encapçalava la meua col•laboració:
    SI NO TENIM PROU FORCES PER CANVIAR L’ACTUALITAT, SÍ QUE PODEM INFLUIR SOBRE EL FUTUR DELS NOSTRES DESCENDENTS. AMB LA MATEIXA O MÉS INTENSITAT QUE ES DIVULGA AIXÒ DEL HIGGS HAURIEN DE APLICAR-SE ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ AMB LES NOVES TÈCNIQUES SOBRE L’EDUCACIÓ DELS «CAGONS».

ISSN QD/CODI DE BARRES

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

VIDEOCARATULA QD

ENQUESTA

¿Quin nom t'agrada més?

Veure resultats

Cargando ... Cargando ...

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

OPINADORS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

NO DEIXEM QUE VAJA A MÉS!

ROSELLES QUARTONDINES

Share This

Comparteix-ho

Dis-ho als teus amics