ÉS LA LLIBERTAT UNA QUIMERA?
ÉS LA LLIBERTAT UNA QUIMERA?
-Evidentment sí. La llibertat en estat pur només existeix com a concepte.Com tantes altres quimeres, la llibertat està plena d’entrebancs i pedres que la fan impossible.Tots clamem per la llibertat,la desitgem,la perseguim,l’adorem…però ningú l’alcança.
Els il·luminati al llarg de la història han utilitzat aquest concepte en benefici propi sabent que la llibertat només està als diccionaris i en les bones intencions.La llibertat està condicionada per tants i tantes coses que a la fi-desgraciadament-,es queda amb les lletres i poc més.L’home vol ser lliure però no ho és. L’home no decideix venir a aquest món.Tampoc decideix el seu final.L’ànsia i el deler de llibertat fa que la lluita siga constant al llarg de tota la vida.Es pot ser més o menys lliure, però mai lliure en plenitud.Si la meua llibertat acaba on comença la llibertat de l’altre,…què fem?
La llibertat està condicionada per les normes,per la força de l’altre,per l’ètica,per l’autoritat competent,pel bé comú i pel sumsum corda.El que és llibertat per a mí, per a tu pot ser esclavitud.Estan els passaports,les fronteres,els grans o xicotets nacionalismes…els diners que condicionen -i de quina forma!-la sacrosanta llibertat.El clima,la malaltia,la mort,la força,la debilitat.
L’estàtua de la llibertat.Les cançons (vull ser lliure,vull ser lliure,vull ser lliure…ara mateix,ara mateix…i abans de ser esclau,enterreu-me sota el fang, i deixeu-me viure en pau i LLIBERTAT!)
I també estan els somnis!
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
La Llibertat, com vostè molt bé diu, és una paraula que està definida als diccionaris. “Opine” que des d’ací a fer-se tangible en el món real és una quimera.
La Llibertat, encara que estigues lligat amb cadenes, la tens que tindre al cap, l’altra, la que volgueres que imperara al món que t’envolta, es podrà definir, tindre adjectius pomposos però, al remat, sempre estarà condicionada per elements exògens a cadascú.
Llibertat, objectiu difícil d’aconseguir fora d’un mateix!
He dit que la llibertat està en el cap, si bé, aquesta tindrà algun significat si som capaços de tindre pensaments propis, la qual cosa la veig difícil.
Són tants els missatges que contínuament estem rebent de l’entorn mediàtic ―principalment de l’audiovisual―, apel·lant als instints, a l’emoció i no a la raó que, al remat, es converteixen aquests en un influx quasi hipnòtic que pot acabar sotmetent-nos, ―sense ser-ne conscients―, nostre punt de vista intel·lectual, fent-nos creue, sens cap de reflexió personal alguna, que eixes idees i pensaments que estan transmetent-nos són la millor opció que existeix.
D’aquesta manera no tan subtil i sí intencionada, el sentiment d’impotència i petitesa inconscientment creix dins de l’individu.