EL GRÈVOL ENGUANY ESTÀ TRIST
El grèvol del meu pati està molt trist.La seva tristesa esdevè de pena.És la primera vegada en la meua vida que aquesta planta no em transmet el que sempre m’havia transmés,com cada any, des del seu silenci.La percepció visual em provoca llágrimes que van regant-lo i fent augmentar la tristor.Han sigut i són temps molt durs.Mai havia viscut aquesta situació.Un Nadal negre,boirós.Un Nadal d’incerteses i perills.El bitxo ha fet una jugada desgraciada, un escac i mat…i de moment, la cosa no pinta bé.Serà la primera vegada en la meua vida en que no ens podrem reunir la nit de Nadal, ni el dia de Nadal,ni la nit de Reis,ni el dia de Rei.No podrem anar al concert de reis al Centre Social.La tradició s’ha trencat en mil trossos.Campanades de cap d’any…»campanades a mort» que cantava el LLuís.
Estem vivint una situació desconeguda i perillosa.Molt perillosa.I encara no sabem con evolucionarà aquesta pandèmia de por,dolor i mort.No puc dissimular la tristesa.Estic preocupat.Malgrat tot, BON NADAL.
Ah! un prec : com en casa res.Cadascú a sa casa i Déu a la de tots!
El professor jubilat Pepe Romero-Nieva comparteix la seua filosofia i la seua poesia des d’ aquestes pàgines. Escriu, pensa i opina del món que li ha tocat viure i interpreta els fets els quals observa des de perspectives crítiques-constructives.
COMENTARIS