DIS-ME d’ON VENS,JOAN!
DIS-ME D’ON VENS, JOAN! Corrent pel carrer, sens rumb anava Joan, boig com la fulla que arrastra el vent. **** Si algú li preguntava sempre la resposta igual: «sóc el missatger dels homes. Secret el camí; res puc contar». **** Passant el pont de la sèquia un dia caigué rodat. Tres després se’l trobaren allà on el barranc pega volta. **** Ningun home sabé mai quin era el missatge que duia quan barranc avall de l’innocent el cos surà. **** Uns deien que no era res, altres que era molt important. Set anys fa ja del temporal amb diluvi. **** Junt al pont de la sèquia les nits de Lluna al ple, a Clara, la fadrina mora, oïxen al Joan cridar. **** La historia és com la contaven vora el foc de la llar, en temps de la meua iaia i que ella deia haver sentit. **** Quantes nits hi he anat, al pont d’on estava la sèquia, i he posat atent l’oït per si a la mora veig o oïsc. **** Sé segur que veuré a la jove, car, amb assumptes del voler, la tia Maiteresa a mi no m’haguera enganyat. **** Són histories del meu poble que mai ningú haurà sentit. Si ella ho contava així... serà verídic..., redell! Salva Abril, 2021
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
Per si algú vol saber i tindre més referents sobre l’historia de Clara la mora, puc dir-li que ma tia Enriqueta Alberola ―germana d’Elvira (l’ànima del «cortingles quatretondí»)―, em contava que l’home primer del món que es va atrevir a entrar al forat de l’Avenc, el tio Pepe Caranyana Benavent, el tio Marmota ―uelo seu, i besiaio meu―, era un dels homes més bragats i valents de tota la vall d’Albaida. Em deia i assegurava que sa uelo anà una nit al susdit pont del barranc ―o la sèquia― i no només va oir a la jove, sinó que va parlar amb ella varies vegades.
Ja sé que són histories familiars i que el personal de hui en dia no està per anar oint “boveries”, i més encara si les conta un tio que ni se sap qui és. Si bé jo li diria a cau d’orella a eixos descreguts que indaguen, que profunditzen amb els seus familiars perquè així s’adonaran que abans que ells vingueren al món ja n’havia persones de carn i ossos que vivien, treballaven i gaudien al poble de Quatretonda, i insistiria sobretot que recorden que el passat existí i que el món començà a ser prou abans que els seus pares i uelos nasqueren.
Gràcies per llegir aquestes histories.
Salvador Alberola Benavent