«BELLA» (I)

«Bella» és una gosseta la qual va arribar a les nostres vides sense història coneguda.L’atzar va fer que nosaltres l’adoptaren.Ara tindrà 4 o 5 mesos segons els veterinaris que hem consultat.És una cadelleta activa,viva,simpàtica…i llesta,molt llesta, llestíssima.Fidel i guapa,molt guapa.Mestissa de pur llitnatge,pedriguí perdut en l’ADN del limbo, Bella és fantàstica i amb això ens val.A Bella no li agrada passejar.Quasi que sempre va obligada, a rastrons.No vol anar lligada: per això protesta a cada instant, però pense que és una temeritat deixar-la solta, ja que fa uns anys «CHUN-LIN» (un pekinés) que teníem, va morir atropellat.És molt observadora i averiguadora.És aficionada a destrossar el paper que es troba al seu pas,i de vegades se’l menja.Detesta la sol·litud i només que vol companyia i més companyia la qual cosa ens diu molt de la seua sociabilitat.Quan alguna cosa vol,borda de mil maneres segons el que desitge en eixe moment.Ja atén pel seu nom.Comprén el que vol comprendre.I d’entremaliada? -Ja en parlarem un altre dia!

A «Bella» li encanta dormir al costat de l’estufa: és el seu paradís.Supose que com a tots els gossos.He observat que la pluja d’aquestos dies la terroritza,la fa inestable,nerviosa…només si està al nostre costat la fa sentir-se segura i còmoda.No hi na cap ésser viu a casa que s’aprope tantes vegades a nosaltres els humans a saludar-nos i a voler-nos amb una alegria diria jo que desmesurada i embafadora.Amb tanta mostra d’amor… qui es pot resistir als seus encants? (Continuarà…)