ANIT MIRANT EL CEL

ANIT MIRANT AL CEL

Anit mirant el cel
una estrela brillava fort,
més llum que les altres tenia,
l’estrela em mirava a mi.

Però què soc jo?
Li vaig preguntar prest.
L’estrela no em contestà.
Seguia quieta, serena, tranquil·la.
 
Quant de temps hi estarà?
«Què t’importa? Amic».
Oia la veu del company jo,
que també mirava al cel.
 
De sobte, sens cap so de música,
les estreles totes ballant estaven,
com d’harmonia celestial era el compàs.
Absort quedí!

L’estrella que més brillava
se m’acostà a espai a l’oït:
 
«No desesperes,
l’Amor encara és més fort».
Intentí agarrar-la amb les mans.
Un instant fugaç només va ser.
 
Mentre la vaig tindre oprimint-la
un bàlsam em deixà en la pell.
 
Per Llevant apuntava el Sol.
El firmament s’omplia de llum.
La música no hi era ja.
Jo deixava de somniar.
 
Quin plaer, Senyor,
quin plaer,
dormir, somniar, despertar...,
tornar a somniar!





                             Salva
                                  Abril, 2021



INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 2 cercadors

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES