JO VINC D’UNS CAMINS
JO VINC D’UNS CAMINS
(En el IV Centenari de la Vila de Quatretonda. Any 1987)
Jo vinc d’uns camins
vells i daurats,
on sols hi haja pols,
la vida ja arrela.
Jo vinc d’una terra,
vinc d’un País,
on al sol i a la llum,
enveja inclús l’alba.
Jo vinc d’un mar,
el més blau,
quiet I tranquil,
on a la pau de ses aigües
s’assemblen llurs fills.
Jo vinc d’una gent
austera i humil,
d’estima i treball,
que miren al cel
i guanya amb ses mans
el pa del que viu.
Que d’altres conquestes
mai no ha buscat,
mai no ha sabut:
Conquestes post-Cid
que al meu poble ha tingut
confús i ignorat,
submís i humiliat.
*
Conquestes d’Almansa…,
mare empresonada,
que t’han deixat sense veu
i en la nit els teus ulls;
que et neguen els fills
i lluiten entre ells,
puix gent d’altres llars,
han fet que ens sentim
estranys i estrangers.
Jo vinc d’uns camins
vells i daurats…
Esborrats en batalles,
perduts en el temps…,
d’un mar i d’un sol,
d’una terra, d’una gent…
I revisc l’esperança
de retrobar el que som
i assolir qui serem!
Rafael Benavent Benavent amb el seu estil genuÍ, amb la seua perfecta escriptura i curat discurs i argumentacions ens enriqueix i en fa pensar al voltant dels fets i circumstàncies de la vida.Vinculat des del principi al col·lectiu cultural Dorresment, és un incansable treballador en pro de la cultura.
