ELS BOUS QUE AL CARRER NO HI SÓN

La pandèmia ha fet un gran parèntesi als «Bous al Carrer»,va fent buits difícils d’omplir; i ja va per a tres anys.La Covid-19.Aquestos «Bous a Quatretonda» són als «Bous al Carrer» com el sucre a la sacarina, és a dir un succedani.Però és el que hi ha.És el que tenim.Les grans concentracions o les concentracions sense més, són incompatibles amb la Covid-19; és el que diuen els que diuen que saben.Entre uns i altres ens tornaran bojos.O això voldrien.D’aquí a Octubre poden passar moltes coses o no passar res.Igual el virus desapareix per viri virloqüe i tot comença a ser normal com si ho hagués passat res.

No estem preparats ni educats per a torejar davant les grans catàstrofes…no estem preparats ni educats per afrontar la mort,o la malaltia.La carn és dèbil i l’esperit no es veu.Pensem que som immortals:gran falàcia.Mentrestant,aquest virus continuarà fent de les seues aprofitant la ignorància humana,o la sobèrbia.O el meninfotisme.Aquesta emergència vital va normalitzant-se com quasi es normalitzaren altres.És molt perillós normalitzar tot allò que normal no és.El caos va de la mà de la pandèmia.

Tots en tenim moltes ganes de festa.Tots en volem sarau.És prudent desafiar aquest enemic invisible,intermitent,desconegut i mortal?