ASSEGUT JUNT LA FINESTRA
ASSEGUT JUNT LA FINESTRA
....
Aquesta vesprada,
assegut junt la finestra,
veia com s’acostava
una densa massa de núvols
de color blanc uns,
gris plom els més...
Venien des de la mar.
....
Formava el conjunt
una figura com d’esclata-sang.
La part més alta arrapava el cel,
intentava apoderar-se del verge blau
que anava trobant.
....
Alhora oia com un rapsoda,
amb ritme cadenciós,
repetia un rosari de penúries
humiliacions, abusos, vexacions,
pederàstia, menyspreu, alienació...,
que sofreix
l’esser que naix femella.
....
Sense importar-li gens
tot el que denunciava aquest home,
a fora la Natura feia i desfeia
al seu antull.
....
Llamps, trons, pedra, aigua,
vent huracanat,
rierols, barrancs i rius
que se n’eixien del seu llit i
desbordats i amb fúria boja
arramblaven sens control.
....
La llum encegadora d'un rellamp
m’ha obligat a tancar els ulls.
Dins del segon de foscor
m’he dit:
....
«No saps que
a l’altre costat de la finestra
la Natura es comporta
com tot a l’Univers
fent, desfent i tornant a fer?
....
Sí, ho sé,
i no m’estranyen gens
les malifetes dels sapiens
que el bard continua desgranant.
....
Al remat
els humans som una part ínfima,
insignificant,
de matèria d’eixe Univers...»
....
Òbric els ulls.
El bard ha acabat de parlar.
Jo continue sense entendre
el perquè de la Creació».
....
Dos trons fan tremolar la casa.
La neta menuda ve corrent a mi:
―”Tinc por iaio” ―m’ha dit agarrant-se al meu coll.
―”Vine ací amb mi, reina, la tempestat ja se’n va...”
....
S’ha adormit al meu braç.
La veig tranquil·la.
L’expressió de la cara és de pau.
Se sent segura!
....
Crec que tinc al davant
una bona part de la resposta.
Salva, 2021
Salvador Alberola és un lliurepensador que estima el seu poble.Des
de la llunyania difon el seu pensar i la seua concepció del món.És conscient de la realitat que l’envolta i amb el seu criteri i estil opina i desenvolupa el seu pensament. La poesia,l’assaig i «les coses del seu poble» es veuen reflectides en aquestes pàgines.
