LA PERETA

La Pereta.

La pereta és (era) eixe interruptor de la “llum” que feiem servir fa més de  mig segle per poder tindre llum eléctrica en les habitacions. Penjava des del sostre fins el capçal del llit

Ternia forma de pera menudeta i acabava amb  un botonet que quan apretaves s’encenia el llum i si tornaves a apretar, s’apagava.

Com a ma casa no erem rics, no viviem en un palau, viviem en una casa de poble on el meu germà i jo dormiem a la mateixa habitación fins que ens vam mudar a un altre lloc . I allí, com que jo era la major, era l’ama de la “pereta “.

M’encantava ser “L’ama”. Em donava poder sobre el meu germà. Si volia jo, li encenia el llum per anar al servei o a beure un got d’aigua, però si no volia, el feia plorar fins que venia ma mare a vore que passava i jo li deia que estaba dormint i no m’havia enterat de que cridava el menut.

Pensant, pensant, crec que será la mateixa sensació que deu invair i deuen d’experimentar els gobernants que manen de nosaltres: ara els puge “la llum”, ara els baixe (un poquet només, no siga cosa que s’acostumen) els impostos i “altres conceptes” que formen part d’eixa factura de la llum que puja, puja i puja; ara els dic que a Europa no em deixen baixar la factura, ara dic que la culpa és de Putin, ara del gas, ara de la mare de gat que va per damunt les teulades …

Estem perduts. I ho estarem mentre n’hi haja un “amo” de la pereta de la llum que siga l’únic encarregat de donar-nos o llevar-nos eixe dret que tots tenim de poder fer servir el sentits de la vista, l’olor , l’oïda, el gust i el tacte durant la nit més fosca, l’hivern més fred, l’estiu més calorós, de poder gaudir d’un bon menjar fet al forn elèctric, o d’escoltar i veure un bon concert o un bon reportatge a la tv.

Ens tocarà posar-nos mans a l’obra i posar interruptors a totes les estancies de la casa. Quan més en posem millor per a tot el poble, encara que desaparega el poder del polític que disfruta pujant-nos el rebut o que no sap que fer per baixar-nos-el.