A PROPÒSIT D’UNA POLÈMICA SALUTACIÓ, DIUEN UNS

A PROPÒSIT D’UNA POLÈMICA SALUTACIÓ, DIUEN UNS.

Fa uns dies va saltar la polèmica en la Xarxa a compte del “bona tarda” amb què la presentadora valenciana Núria Roca va encetar el diàleg amb la vicepresidenta Mónica Oltra, cosa que segons relaten va deixar sense paraules o va sorprendre la mateixa Oltra. I haig de confessar al respecte que també em va sorprendre, perquè sense parar-te a reflexionar creus que de manera natural hauria usat ‘expressió sinónima de ‘bona vesprada’, no només perquè tant Núria com Mònica siguen valencianes i la conversa es desenvolupara en un mitjà de comunicació valencià, no, que igualment l’hauria d’utilitzar si la persona entrevistada fora, posem per cas, catalana o mallorquina, és a dir, de qualsevol territori amb llengua compartida. 

Però aquesta opinió meua de cap de les maneres és excloent, vull dir, que si la Núria Roca ha utilitzat “bona tarda” és completament correcte, al cap i a la fi les dues expressions són acceptades en un ús formal a tot el domini lingüístic. Una altra cosa fora que la presentadora –que també ha treballat a TV3- pensara que l’expressió “bona tarda” siga més apropiada o vàlida en l’àmbit de la comunicació que la usada generalment pels valencianoparlants, amb la qual cosa no estaria d’acord, ni tampoc crec que siga el cas de Núria. 

Així, i pel que fa al cas i en un altre àmbit, el de l’educació per exemple, manta vegades hem comprovat com molts alumnes valencianoparlants (i no alumnes també), en usos formals utilitzen el verb ‘agafar’ més propi d’altres parlars en compte del verb ‘agarrar’, més pròxim, fet que ens du a la següent reflexió, és a dir, que si triaven “agafar” simplement perquè volien i sense que això significara que “agarrar” tinguera cap imperfecció o tara que l’invalidara per a usos formals, aleshores perfecte, perquè ambdues són correctes en tots els contextos. Però usar un dels dos sinònims, en aquest cas ‘agafar’, perquè penses que serà més correcte no té cap fonament. 

Si darrere de la salutació “Bona tarda” practicada per Núria Roca corresposta per Mónica Oltra amb el “Buenas tardes, bona vesprada”, n’hi ha cap connotació política o personal ho desconeguem, això sí, més aïnes pense que l’esbroncada a la presentadora recau, directament o indirecta, sobre la llengua, en allò que és correcte (valencià) o incorrecte (català) en termes absoluts, o incident sobre la unitat de llengua. 

Així, i en termes abrandats, podem llegir “El gazapo de Nuria Roca no ha pasado desapercibido en las redes sociales, que le han recriminado que siendo valenciana se dirija en catalán como si no supiera que en Valencia se dice “bona vesprada” y no “bona tarda”. “Hasta Mónica Oltra te corrige diciendo ‘bona vesprada’. Si no sabes, aprendes, y si lo sabes no tienes vergüenzaParece mentira que seas valenciana y no defiendas “lo teu”. 

Potser si defensaren i, sobretot utilitzaren la llengua, amb el mateix ardor esmerçat a defensar l’expressió “bona vesprada” ens aniria millor. Però tampoc tot és a perdre que en un moment donat llegim “Cual fue la sorpresa cuandosaluda a Oltra con la forma catalana “bona tarda”, a los que Oltra, sorprendida, contesta en castellano y valenciano “buenas tardes, bona vesprada”que es como se dice en valenciano

Dir “Forma catalana”, o és “como se dice en valenciano”, és com parlar de les diferents varietats  o maneres de dir que té una llengua per a referir-se a una mateixa cosa en els diferents territoris on aquesta es parla. Res que no passara ja en el llatí peninsular quan en uns territoris –per posar un exemple- utilitzaven o dominava la forma “comedere”, mentre que en altres tiraven mà de la variant “manducare”, tot era llatí, la mateixa llengua, i no caldrà investigar massa per saber en quina zona de la península usaven “comedere” que evolucionà a “comer” i en quina altra “manducare” que donà “menjar”. 

Tal com ha manifestat algun autor, que no recordem ara, “La unitat de la nostra llengua —li diguem valencià o català— no s’ha de sustentar en la unificació forçada de la variació formal, sinó en el respecte per la diversitat. Això és el que fonamenta de manera natural la nostra cohesió lingüística. Podem parlar de rates penades o de ratapinyades, i té igual. Cada u que diga la seua pròpia variant i, si pot ser, que conega la dels altres. D’eixa manera, tots ens entendrem i ens sentirem part d’una mateixa comunitat lingüística.” 

I la millor manera de conéixer la llengua és usar-la, de fet així sabrem que nosaltres diguem pica-pato i al poble del costat pica-mato i al de més enallà, pica-gato, i que anomenem “Saginero” a aquell personatge que a les nits rondava pels carrers mentre que al poble d’enfront li diuen “Greixero”, i si en un determinat àmbit o context vull utilitzar una paraula o expressió, encara que no siga la pròpia, és tan acceptable com utilitzar la meua, que al cap i a la fi la llengua no és de ningú, és de tots els parlants. 

Bona tarda! 

rbenavent

1 comentario

  1. rafael benavent benavent

    «La presentadora valenciana saludó……».Tot dit en perfecte , normatiu castellà. No sé a què ve buscar (cercar, espuçar, esplugar…) les puces al gat. Podem dir «burro, asno, pollino, jumento…», en castellà, o burro, ruc, ase, somer… , en català, que veges per on, en valencià, es diu igual Tindrà dallonses la cosa! Menys ficar el dit a l’ull, i més usar nostra llengua. Sobretot, il·lustríssima premsa i resta de mitjans de comunicació castellano-conqueridors a casa nostra.

INCARDINATS

AVUÍ

QuatretondaDigital és un lloc lliure per a gent lliure.

ARA MATEIX

Users: 4 visitants, 1 cercador

CONTACTA AMB NOSALTRES

unaveudequatretonda@gmail.com

LA CAPELLA RESTAURADA

IN MEMORIAM VICTIMES DEL COVID-19 A QUATRETONDA

VIDEOCARATULA QD

AL MEU POBLE

HISTÒRIC DE PUBLICACIONS

QUARTONDINA PRIMAVERA

LAS CINCO CARTAS

CLIKA SI T’INTERESSA

GUIRIGALL.POEMES.

ROSELLES QUARTONDINES