SEMPRE NO A LA VIOLÈNCIA…
Violència sutil o violència salvatge... violència que desgarres que destrosses i devores... dinamites les ales i els jardins de roses per on passes. Mates i assessines provoques tempestes de llàgrimes seqüeles infames en cossos i ànimes. Els plors i els silencis regaran cels clars de Justícia i enfortiran els ànims. Violència maleïda covard sempre sagnes mutil·lant esperances amagant-te. Ja està bé! Prou! LLuitarem fins a la fi de la teua existència. NO, VIOLÈNCIA! NO!
255 Visites totals, 4 Visites avuí
Benvingut poema en honor i reconeixement de la dona. Què són, si no, nostres mares, filles, germanes…?